Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
L'amic i eurodiputat per Compromís-Primavera Europea, Jordi Sebastià, feia referencia aquests dies a la simbòlica data del 20 de novembre, una data que any rere any, i ja portem 39, grups ultres reivindiquen l’espírit del feixisme de Francisco Franco, Caudillo de Espanya por la gracia de Dios, pren castanya!
I tot això em ve avui, 20 de novembre, quan escric aquest article i llegeix alguns teletips que parlen d'això, dels fatxes que campen a pler per ací i per allà, i de la victòria del PP fa tres anys, curioses coincidències, però n'hi ha.
I clar això seria una anècdota o simple nostàlgia, si els fets no es repetissin any rere any, amb el consentiment del Govern de torn, bé siga el PP, bé el PSOE, i com apunta Jordi Sebastià, això “es revela més aviat com el símptoma, el més agut i visible, d'una malaltia crònica que tenalla en silenci la vida política espanyola. Aquesta malaltia es diu, transició, i resulta encara més perillosa mentre que de forma aclaparant se'ns vol presentar com si fos tot el contrari: el remei”.
Efectivament, que avui dia els fatxes caminen solts i fent de les seves és simple i planament al fet que durant la transició no es van deixar clar moltes coses que avui encara arrosseguem, la suposada amnistia que es va aplicar va servir entre altres coses perquè s'anessin de rossetes molts torturadors i assassins que emparant-se en lleis del règim assassinaven i torturaven a tort i a dret, que els fatxes ocupen i facen apologia del feixisme, només passa ací, a qualsevol altre país europeu això seria impensable, amb l'excepció de Grècia. Que polítics com Martín Villa, Manuel Fraga i companyia hagen ocupat càrrecs més que rellevants als diferents governs democràtics, això només passa a Espanya, a un altre país haguessen estat jutjats i condemnats per les seves accions.
Però clar en nom de la concòrdia i del bé de l'Estat hem arribat a quotes de podridura democràtica impensable. I, de aquellos polvos estos lodos. La corrupció s'ha institucionalitzat entre nosaltres, l’enchufisme és matèria curricular, la submissió als poders fàctics, -la banca i l’esglèsia- és el pa nostre de cada dia, el control del poder judicial, la manipulació informàtica i un llarg etcètera fa de la nostra democràcia i de la nostra Constitució un miratge del que segons ens expliquen pretenien els pares de la Constitució, on per cert s'asseien tan contents demòcrates i algun que altre feixista amb pedigrí. Tot això ha fet que la nostra democràcia estiga avui a l'altura del betum.
I com molt bé diu el meu bon amic, Jordi Sebastià, ara ens vénen amb la cançó de “deixar les coses com estan”, clar es van sentir tan a gust en l'anterior règim que molts d'ells ho enyoren i molts altres tenen por a perdre la seva posició en aquesta merda de democràcia que cada dia hem d'aguantar. Beneir la transició, com si fos un sant, és assegurar una democràcia a la derroca, deixar les coses com estan, és simplement morir, i això encara no ens toca.
