Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Malgrat la crisi i malgrat els governs del PP, les universitats valencianes han avançat aquests anys, tant en aportacions científiques com en transferència de coneixement i tecnologia. I tot això sense els fons aportats per les administracions valenciana i espanyola, que han anat cada any a menys, les retallades en aquest camp han estat brutals fins a arribar a l'extrem de tancar programes i centres.
Quan per novembre vaig començar la meva col·laboració setmanal amb Castelló Informació, ho vaig fer amb un article sobre el jove borrianenc, Samuel Miravet, investigador de la Universitat de València, i premiat a Boston per un projecte per crear plàstic a partir de bacteris de cucs. Ara torne al principi però aquesta vegada per parlar d'un altre veí de la Plana Baixa, en aquest cas d'Avel·lí Corma, al de Moncofa se li reconeix la seva contribució al desenvolupament dels materials microporosos i mesoporosos i les seves aplicacions en diferents camps, entre altres, s'han beneficiat la indústria petroquímica, el desenvolupament de plàstics biodegradables o la depuració d'aigües. Però també han permès millorar la qualitat dels aliments, l'aparició de nous medicaments i materials sanitaris o el descobriment d'elements reductors de les emissions contaminants. En suma, un ampli conjunt d'activitats per i de la societat.
El flamant premi Príncep d'Astúries de Recerca Científica i Tècnica no s'ha anat per les branques i ha parlat clar i sense embuts “és preocupant la falta de finançament de la ciència”, i així és, el finançament de la Generalitat Valenciana en R+D+i a la Universitat Politècnica de València, de la qual és investigador el químic de Moncofa des de fa anys, ha descendit un 46% entre 2010 i 2013. Mentre les retallades ofeguen a la ciència i a la universitat en general els nostres professors, científics i acadèmics lluiten per mantenir-se en els nivells d'excel·lència que des de fa anys comparteixen amb altres universitats i centres logístics del món. Avel·lí Corma és un dels 25 del món més referenciats en revistes internacionals, i autor de més de 100 patents d'invenció. Però ací, els qui ens governen estan més preocupats a fotre a la gent que a ajudar-la.
L'últim informe del Consell Valencià de Cultura de febrer de 2014 subratllava que la Generalitat destina ara menys fons a recerca i innovació tecnològica que en 1985, lamentable. També recordava l'acomiadament de 114 dels 244 investigadors del Centre Príncep Felipe, vaixell de la recerca valenciana i ara fent miracles per a la seva supervivència. Mentre els nostres científics es deixen la pell en els seus centres de treball, el Govern valencià té el Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana 2010-2015 a relentí, incomplint els terminis i els pagaments, en el fons mai han cregut en la Ciència i en la Universitat, ja sabem d'on vénen, són els hereus de la frase “mort a la intel·ligència”, en cas contrari no s'entén la persecució sistemàtica dels dirigents del PP als professors, a la universitat, al món acadèmic, a la ciència.
Ja ho vaig dir en aquell anterior article, l'establiment de noves línies de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) en les empreses condueixen a la diversificació productiva, augments de l'eficiència, disminució de costos, atracció de fonts alternes d'inversió, creació d'empreses derivades i l'accés a nous mercats. Quan s'assabenteran el que ens governen que ix més barat invertir en el futur que quedar-se esperant nous booms per fer l'agost uns pocs i la resta seguir en la misèria. Perquè portem 36 anys de democràcia i els diferents governs han preferit invertir en el pelotazo que fer-ho en educació, en cultura, en ciència, en recerca... Ja ho va dir fa molt de temps, Albert Einstein, “els grans esperits sempre han tingut que lluita contra l’oposició feroç de ments mediocres”. Així és, i així ens va.
