Noticias Castellón
sábado, 27 de abril de 2024 | Última actualización: 22:28

A què no saps on estic?

Tiempo de Lectura: 3 minutos, 6 segundos

Noticias Relacionadas

Guillermo Miró. Ingeniero Industrial.

La veritat és que cada volta és més sorprenent com està tot connectat. Buscant a l’ordinador una platja per a visitar ara que ja ha començat l’estiu (a 13 de Juny!), van començar a aparèixer anuncis de hotels per la zona, i quina va ser la meva sorpresa quan obrint l’aplicació de mapes al telèfon va aparèixer la platja que havia buscat abans en primera plana.

La geolocalització ha sigut un gran avanç per a la tecnologia mòbil. De fet, només cal entrar en algun dels serveis de mapes, polsar sobre la icona de “La meva ubicació” i ocorrerà el miracle: l'aplicació et situarà al mig del mapa, just al carrer específic on estàs. La geolocalització utiliza tant la xarxa GPS com la del propi mòbil. La telefonia mòbil és un sistema sofisticat de radiocomunicacions, on hi ha torres amb antenes (estacions base) que son els punts de control, i la xarxa es disposa en múltiples cel·les o cèl·lules que s'encarreguen d'enviar i rebre aquests senyals de ràdio. Els mòbils tenen transmissors de baixa potència que li permeten comunicar-se amb l'antena de l'estació base més propera. Mentre una persona es mou amb el seu mòbil, el terminal va saltant d'una cel·la a una altra a la recerca de “senyal”. Les estacions base s'encarreguen de monitoritzar la força de senyal del mòbil, que també apareix al propi aparell. En llocs més remots, les torres de comunicació solen estar molt separades i per això de vegades el senyal és deficient, com en llocs amb moltes muntanyes o edificis alts.

És cert que la geolocalització té usos molt beneficiosos, i les possibilitats de la geolocalització són diverses. Segons l'Institut Cartogràfic Nacional, el 80% de l'activitat humana requereix conèixer la seva posició sobre un mapa. En temps real, la geolocalització serveix per exemple als serveis d'emergència, que poden detectar rutes ràpides per arribar a determinats llocs, vies d'escapament o els millors punts d'accés davant qualsevol eventualitat que puga existir. Els serveis de transport públic poden calcular el temps que tardarà en arribar el pròxim vehicle gràcies a ella, i amb un mòbil es pot saber des de casa i ajustar el temps per a arribar a hora. Poder trobar persones perdudes a la muntanya, flors i animals en extinció només amb un aparell...

Tanmateix, alguns usos en l’àmbit privat poden portar a un problema seriós referent a la privacitat. Portem prou de temps sentint com les grans companyies tecnològiques (Google, Apple, Samsung...) posen “clàusules” al usos dels seus serveis, amb les que eliminen qualsevol tipus de privacitat de localització en favor del seu sistema de publicitat. És a dir, si uses els seus serveis, és a canvi de que puguen saber en tot moment on estàs per a poder mostrar-te anuncis relacionats. Encara que puga tindre un punt d’interés amb una publicitat més acertada a voltes, el que és cert és que l’usuari queda desprotegit pel “bé financer” de la pròpia companyia.

En resum, les tecnologies de la informació han suposat un gran salt cap avant de la tecnologia els últims anys, amb molts avantatges per a desenvolupar tasques i millorar la qualitat de vida del primer món. Però, juntament amb això, també han aparegut usos d’aquesta tecnologia que mercantilitzen aquesta informació i la posen al servei de finalitats amb objectius poc ètics, inclús arribant a la falta de privacitat. Com sempre, comentaris oberts per a suggeriments, idees… Fins la setmana que ve.