Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís i Senador.
Si durant agost hi ha certa treva, o no, ja que sabem que latent continuarà la tensió, setembre serà de nou un més mogut en les arenes de la política, les eleccions estatals estaran ja a tocar i caldrà encetar una precampanya, tria de candidats, estratègies, mobilització, justament en un any que ha estat molt llarg i dur; l’any del canvi, on ajuntaments i Generalitat ha canviat radicalment de composició.
Ara, tots donen per segur que allò que pot passar també en la política estatal pot anar pels mateixos camins, on la clau ja no són les majories d’una de les dues opcions del bipartidisme, sinó la pura aritmètica; qui sumarà més estabilitat, qui farà de pal de paller i qui tindrà el paper de frontissa. I pensar en clau local pot sembla ridícul.
Les eleccions autonòmiques a casa nostra, per exemple, han comportat un escenari emocionant, però on si el resultat haguera estat una miqueta, sols un miqueta millor, ara seria impressionant. Eixa sagrada aritmètica també, fa que hi hagen tres forces en l’àmbit progressista, i milers de vots tirats sense representació institucional, però, si les forces del canvi hagueren concorregut juntes, potser ara la correlació seria diferent i qui tinguera el cap del Consell serien precisament eixes forces de canvi i no un del estendards del bipartidisme ( sí, ja sé que ara estem a un 50/50 i s’estan fent per això les polítiques possibles, però també saps que amb un 60/40, encara haguera anat millor ( 60 qui ja saps)).
I per això, ara el resultat de les estatals, on el focus està més mediatitzat en les grans marques espanyoles, ha de dur-nos a pensar en sang freda, i tindre la valentia que sempre ens ha caracteritzat a l’hora de deixar prejudicis i explorar nous horitzons. Perquè no estem parlant en clau interna de si quedem un poc millor o pitjor en estes conteses, sinó si som també a nivell de l’Estat part del canvi, o simples espectadors; i si tenim tant clar el maltracte que patim per part de l’administració central, no ens podem anar de nou amb les lamentacions, si volem arreglar casa nostra, ens hem d’arromangar també en este nou escenari, i tindre valor per buscar fórmules que com en altres ocasions, ens han dut a bon port. Tancar-nos en prejudicis i apriorismes, ens hagueren dut en ocasions recents al fracàs, i per sort, no ho hem fet.
