Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Estem ja en la recta final d’una campanya electoral llargúíssima, com totes, ha durat quatre anys. Perquè potser és un tòpic això de que la següent campanya comença el dia després d’eleccions, però en algunes opcions polítiques és ben cert. És “campanya” la gestió feta, des del minut zero, el treball, ja siga de govern o d’oposició. En altres casos, no, la campanya te la fan en mitjans de comunicació i grans grups de pressió.
I clar, hom es pot creure que les enquestes se fan pel simple amor a l’art amb servei d’informació, que els mitjans de comunicació no són empreses privades en la majoria dels casos, que els governs no empren les enquestes com eines interessades, que no hi ha cuina darrere de les dades... o podem pensar tot el contrari. I encara així, sabent tot el que hi ha darrere, estem parlant de tendències de vot, a les quals es vol conduir, influir, propiciar.
Si has tingut ocasió de ser entrevista per via telefònica per a alguna enquesta electoral, de segur has pogut comprovar en primera persona com fins la pregunta aparentment més innocent és tendenciosa per a dur-te a algun terreny concret.
Per això, cal entendre les enquestes com el que són, com instruments per a donar previsions del que pot ser un resultat electoral, però també amb un interés clar per generar un estat d’ànim, una tendència, abaixar o insuflar ànims.
