Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Sens dubte no ho entenen, em refereix als empresaris, en aquest cas els castellonencs que aquesta setmana van celebrar el seu sopar. En el seu discurs el president de la CEC, José Roca, va demanar “unitat, perseverança i fermesa” a seguir insistint al Govern central un millor finançament autonòmic per al País Valencià. El president dels empresaris castellonencs no va amagar que en la CEC esperaven “més” de l'últim Consell de Política Fiscal i Financera, on el ministre Montoro es va negar a atendre la sol·licitud de canvi i en poques paraules els va dir als seus palmeros autonòmics que el model Zapatero estava més viu que mai.
Sí, aquell model de finançament que va fer l'anterior govern socialista i que ara passats cinc anys cal revisar. Sí, aquell sistema de finançament de Zapatero tan dolent, tan horrorós, tan discriminatori per als valencians segons Francisco Camps, González Pons o el propi Montoro, doncs miren per on va a ser aquest model, el socialista, el que seguesca vigent per molt temps.
Haurien de saber els nostres empresaris que ara que han passat cinc anys és el moment de fer balanç i canviar allò que efectivament ens ha anat malament, però resulta que aquests senyors que tant parlen quan estan a l'oposició són uns submissos i covards incapaços de plantar-se davant els seus companys de files i dir-los fins a ací hem arribat. Ells estan per ofrenar noves glòries a Espanya, com ho van estar en el passat els socialistes i encara que això servesca per condemnar-nos als valencians a ser ciutadans de segona en un estat on aportem com de primera.
És necessari fer memòria i recordar què votava el PP l'any 2009 davant aquesta proposta socialista, i per a què es va encarregar l'informe als experts econòmics que acredita la marginació que sofrim els valencians amb el finançament autonòmic des de fa dècades. Per no parlar del famós deute històric que l'Estat espanyol manté amb el territori valencià i que suposaria més de 13.500 milions d'euros per a les nostres arques.
Però no, el Consell calla i atorga, prefereix pagar interessos abusius als bancs que hem rescatat amb diners públics, que invertir en sanitat, educació, ciència, cultura…o en allò que demanava el senyor Roca i els empresaris, el Corredor Mediterrani, continuar la CV-10 fins a Catalunya, finalitzar l'A-68 i que ens conecte amb Aragó i Euskal Herria, o millorar la N-340.
La història més recent del País Valencià està plagada de penosos exemples en els quals la tallada, el repartiment (les concessions administratives, els crèdits financers a mesura, les subvencions, els tripijocs de l'urbanisme, les col·locacions en l'administració…) va restaurar el sentiment de casta dels empresaris i va atrofiar el seu compromís amb la societat i el País, excepte algunes excepcions, els nostres empresaris s'han pegat com una lapa al poder i al PP, com el dilluns passat a l'Auditori de Castelló. Sense adonar-se que a la seva caiguda va contribuir de forma descarada el PP i la seva política de desenvolupament econòmic i territorial (el menjat pel begut han de pensar al carrer dels Cavallers a València).
Dubte i molt que el Consell puga complir amb l’objectiu del dèficit establert a Madrid, i si ho fa, serà aplicant més brutals retallades que recauen sempre en una ciutadania que no és la culpable de les nefastes polítiques malbaratadores del PP i de la corrupció que ha saquejat les nostres arques públiques. La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera certifica un nou ridícul, un nou fracàs del molt honorable Alberto Fabra, certifica la seua fi com a president i certifica que el PP condemna a la ruïna a la Generalitat Valenciana i al poble valencià, i amb ell als empresaris, que no els tornen a enganyar, perquè més que financiació, el que varen parlar a Madrid va ser de com intervindre els compters de la Generalitat.
