Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Divendres passat el Consell de Ministres va aprovar la rebaixa de l'IVA per a les arts plàstiques i per als artesans de falles, fogueres i gaiates, el Govern donava així marxa enrere i baixava del 21% al 10% l'IVA a tot aquest sector creatiu. La pujada de l'impost decretada pel Govern del Partit Popular a partir de setembre de 2012 va fer que tota la cultura protestara i que tots patirem en les nostres pròpies carns la poca raó d'un Govern que només es preocupa per la recaptació i que l’importa un bledo la cultura, l'educació i la formació dels ciutadans.
Els artistes i galeristes ens queixàvem que una obra d'un mateix pintor tenia un cost superior si la comprava un col·leccionista en una galeria espanyola que en una europea; així és, mentre la majoria dels estats europeus tenen un IVA cultural i artístic entre el 6% de Bèlgica o el 7% a Alemanya i el 10% d'Itàlia (el més alt d'Europa) ací estàvem amb el 21%. Així poc podem fer davant la resta de conciutadans europeus, i així ens va. No és que aquesta rebaixa ens vaja a salvar, però pot ajudar a alçar el cap a un sector que ha perdut més del 60% de les vendes.
L'art i la cultura en general a l'Estat espanyol és pura sort, pura coincidència, des dels temps remots, mai hi ha hagut una aposta clara per la cultura, com tampoc la hi ha per l'educació, ni en temps de la dictadura, ni en democràcia. Recorde quan en els anys 80 el PSOE va omplir els pobles i ciutats de Cases de la Cultura, per a passar moltes d'elles amb el temps a convertir-se en bingos i sales de ball per a la tercera edat en el millor dels casos i en el pitjor en magatzem municipal. Fa un temps vaig estar en un muntatge d'un pintor a un poble de Castelló quan vàrem tornar al mes a per les obres vaig vore que la sala havia estat tancada tot el temps, ni havien netejat el que havíem embrutat en el muntatge i per descomptat estaven tots els catàlegs dins de les caixes tancades. Vaig comprendre el que significa la cultura i més concretament les arts plàstiques per a molts dels nostres alcaldes i presidents.
La rebaixa de l'IVA per a les arts plàstiques s'ha produït no per l'aposta del Govern per l'art i la cultura, s'ha fet perquè en el mateix paquet entra la rebaixa de l'IVA per als artesans fallers i de gaiates. Per això i per res més, al Govern del PP tant li fa que els artistes, galeristes, empreses de gestió, transportistes d'art i molta més gent que participa en un muntatge hagen de suportar un impost injust i que va en contra de la cultura i l'educació dels ciutadans.
Només una reflexió, es rebaixa l'IVA artístic i no l'IVA cultural, perquè els nostres col·legues del setè art, del teatre, de la música i la dansa suporten un IVA del 21%? Tal vegada per allò de divideix i venceràs, també perquè han estat els que més canya han donat al Govern, siga com fos, és una clara mostra de com veu i que és per al PP la cultura. Lamentable, perquè lamentable és que per al PP els artistes, actors, actrius, músics, ballarins i altres professionals de la cultura som simplement la faràndula, donem un toc de color, i alguns per desgràcia s’ho han pres al peu de la lletra i no només fan cas a la crida sinò que a més s'han convertit en els nous bufons del segle XXI.
Però, benvinguda siga la rebaixa i com cantava Quico Pi de la Serra amb molt de seny: “La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies, perquè fa raonar i no és rendible, els campanuts tibats que la hi guarden”. Així és, la cultura sempre en aquest Estat de pandereta els ha fet por als que ens han governat, uns perquè fa pensar i no es guanya diners amb ella, uns altres perquè la volen només per a ells. I com ens cantava el Quico, “cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita, en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita”. Així és, necessària i com la dinamita.
