Noticias Castellón
jueves, 28 de marzo de 2024 | Última actualización: 19:48

Castelló, primera capital de provincia en incorporar-se al programa Viles en Flor Comunitat Valenciana

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 53 segundos

Noticias Relacionadas

La capital de La Plana té com un dels seus principals actius els valors naturals que ofereix el cordó de serres pròximes al litoral i el litoral mateix

Castellón Información

Castelló s'ha convertit en la primera capital de província a integrar-se en el programa Viles en Flor de la Comunitat Valenciana, una iniciativa promoguda per l'Associació Professional de Flores, Plantes i Tecnologia Hortícola de la Comunitat Valenciana que té com a objectiu mostrar i posar en valor la riquesa natural i paisatgística del territori mitjançant el reconeixement públic a aquells projectes destacats d'enjardinament, ornamentació floral o zones d'oci. L'adhesió al programa va ser sol·licitada per la regidoria d'Infraestructura Verda.

Per a la regidora d'Infraestructura Verda, Pilar Escuder, aquesta inclusió "suposa tot un reconeixement públic dels nostres projectes d'enjardinament, ornamentació floral, mobiliari urbà i espais lúdics". "Hem volgut posar en relleu el nostre valuós patrimoni natural, des dels paratges naturals que posseeix Castelló des de les els Columbretes, Magdalena, Molí la Font, el Pinar, el parc del Meridià fins als parcs i jardins que tenim a la Castelló i al Grau", ha manifestat. Una vegada validada la candidatura de Castelló i sumada la ciutat al projecte, l'Ajuntament aspira a ser un dels màxims reconeguts en els futurs guardons que atorga aquest projecte.

Per a això, des de la regidoria d'Infraestructura Verda s'ha presentat un informe a l'Associació Professional de Flores, Plantes i Tecnologia Hortícola que recull les principals característiques dels 1.884.673 m 2, de zones verdes públiques de Castelló. "També és important destacar la gestió sostenible i protecció mediambiental que realitza l'Ajuntament de les zones enjardinades", indica Pilar Escuder.

Recentment, ha visitat la ciutat una delegació del jurat que, al costat de la regidora d'Infraestructura Verda, ha recorregut diversos espais com el Parc Ribalta, el parc del Geòleg Josep Royo Gómez, el jardí vertical de la Plaça Major, els parcs de Rafalafena i de l'Auditori, i l'hort urbà del Primer Molí. En el Grau van visitar el parc de la Panderola, el Pinar i el parc Litoral. Així mateix es van desplaçar a la plaça María Agustina per a conéixer el Ficus i a l'avinguda Rei Don Jaime per a contemplar L'Olivera de la Pau, totes dues espècies estan incloses en el Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana com a arbres monumentals d'interés local.

Castelló té com un dels seus principals actius els valors naturals que ofereix el cordó de serres pròximes al litoral i el litoral mateix, amb el Grau com a connexió entre la ciutat i la mar. Una de les característiques paisatgístiques rellevants, i que ha prevalgut al llarg dels segles, és l'existència d'una xarxa de séquies i d'hortes de xicoteta grandària que envolten el nucli urbà. Són alguns de les dades informatives que inclou l'informe presentat per l'àrea d'Infraestructura Verda a l'Associació Professional de Flores, Plantes i Tecnologia Hortícola.

Castelló té una superfície de zones verdes públiques d'1.884.673 m 2, que inclouen els parcs i jardins, places enjardinades i parcs periurbans. En l'actualitat, la població de Castelló és de 174.264 habitants, amb el que la ràtio zona verda/habitant és de 10,82 m²/*hab, lleugerament superior a la ràtio que estableix l'Organització Mundial per a la Salut com a mínim per a les zones urbanes. No obstant això, aquest ràtio continuarà creixent per a aconseguir els estàndards europeus. Quant a l'arbratge, hi ha un total de 44.007 arbres plantats a la ciutat, amb un arbre per cada 4 habitants.

Un altre dels aspectes que inclou l'informe es refereix a la funcionalitat de les zones enjardinades de Castelló, destacant que han anat evolucionat concorde a la demanda social amb la creació de diversos serveis com a zones de jocs infantils adaptats, instal·lacions d'elements biosaludables per a les persones majors, pistes esportives, punts de trobada, fonts, augment del mobiliari urbà, com a bancs i papereres, paviments antilliscants, etc. Castelló compta amb 155 zones de jocs repartides per la ciutat, en la seua majoria integrades en zones verdes i en places públiques enjardinades.

L'Ajuntament de Castelló gestiona un total de 250 zones verdes, en la qual s'inclouen els parcs, jardins, alineacions, zones enjardinades en vials de la ciutat i parcs periurbans. Així mateix s'ofereix detallada informació sobre els parcs de Castelló com Rafalafena, Geòleg José Royo Gómez, el parc Litoral, Auditori, La Panderola, Josefina López, Mèrida, Meridià, Magdalena, el Pinar i els parcs i zones enjardinades del centre de la ciutat.

Finalment, destacar aspectes com l'aplicació d'una jardineria sostenible i la protecció del medi ambient. Més del 90% de les zones verdes estan automatitzades i es reguen mitjançant elements localitzats, i el 40% d'aquestes zones verdes estan telegestionades, amb un consegüent estalvi d'aigua. Així mateix, destaca l'ús de materials naturals per a minimitzar l'impacte ambiental com és la utilització dels residus triturats que són utilitzats posteriorment com mulch orgànic.

Aquesta xarxa de reconeixement als municipis i les seues polítiques de desenvolupament d'infraestructures verdes segueix el model de programes similars en altres països com França amb Villes et Villages Fleuris, la xarxa Comuni Floriti d'Itàlia, la Britain in Bloom del Regne Unit, Tidy Towns, a Irlanda, o al Canadà, les Communities in Bloom.

Segons informa la xarxa Viles en Flor Comunitat Valenciana, es tracta d'un programa anual que reconeix en forma de guardons, anomenats Flors d'Honor, la trajectòria i les accions dutes a terme pels municipis de la Comunitat en la millora i potenciació dels espais verds urbans, la seua gestió sostenible, l'educació ambiental i la conscienciació ciutadana en la cura de l'entorn. El programa compleix aquest 2021 la seua quarta edició, amb més de 30 municipis adherits.