Les Jornades d’Acció Rural reuneixen a l’Alt Maestrat universitats, administracions i iniciatives locals per buscar noves respostes davant el despoblament i els reptes socials, econòmics i ecològics dels pobles
Benassal s’ha convertit durant dos dies en un espai de debat sobre el futur del medi rural, amb una mirada que busca superar el discurs centrat exclusivament en el despoblament i les dificultats dels pobles per posar en valor la seua capacitat d’innovació, organització comunitària i resposta davant els canvis socials, econòmics i ecològics.
La localitat de l’Alt Maestrat va acollir els dies 25 i 26 de setembre les Jornades d’Acció Rural en la Nova Ruralitat: Arrels de Resiliència, organitzades conjuntament pel Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (PEU-UJI) i el projecte interuniversitari RESINA.
Una de les principals conclusions plantejades durant la trobada passa per resignificar el medi rural com un territori capaç de generar propostes i solucions pròpies. Precisament, una investigació desenvolupada per RESINA en nou municipis pilot de Castelló, Cadis i Navarra ha permés identificar 257 pràctiques comunitàries, des de la cooperació veïnal fins a la gestió compartida de serveis.
Les jornades han combinat la presentació d’esta investigació amb taules de debat sobre cures, economia de proximitat, agroecologia, cultura i gestió comunal, a més de mostrar diferents laboratoris ciutadans desenvolupats en municipis de l’interior de Castelló.
257 pràctiques comunitàries identificades en nou municipis
El coordinador de RESINA a l’UJI, Xavier Ginés, va presentar els primers resultats del treball desenvolupat en nou municipis pilot de les províncies de Castelló, Cadis i Navarra.
La investigació ha identificat 257 pràctiques als diferents territoris, vinculades a fórmules com la cooperació entre veïns, l’ús compartit dels recursos, les cures mútues o la gestió comunal.
Segons les dades exposades durant les jornades, un 27% de les pràctiques detectades són de caràcter festiu i cultural, mentre que un altre 21% estan relacionades amb la gestió comunitària de serveis.
Ginés va defensar la necessitat de donar autonomia a la població rural i evitar que el relat sobre els pobles es construïsca exclusivament des de les ciutats. Segons va explicar, als territoris rurals existeixen iniciatives que sovint passen desapercebudes, però que aporten respostes davant desafiaments ecològics, econòmics i socials.
En la presentació van participar també els coordinadors de RESINA a Cadis, Antonio Javier González, i Navarra, Andoni Iso, així com el coordinador del PEU-UJI, Albert López.
Una mirada més enllà del despoblament
Les jornades han intentat abordar els processos d’abandonament rural des de perspectives normatives, socials i econòmiques diferents de les aproximacions tradicionals.
La vicerectora de Cultura, Compromís Social i Igualtat de l’UJI, Raquel Agost, va situar la trobada dins del compromís de la Universitat Jaume I amb el territori i les comunitats locals.
Agost va plantejar la nova ruralitat no només des dels problemes que afronten els municipis, sinó també des de les oportunitats i la capacitat de les comunitats per intervenir en la construcció del seu propi futur.
L’alcaldessa de Benassal, Elia García, va reivindicar en la mateixa línia la capacitat d’organització, experiència e innovació dels municipis rurals davant una visió centrada únicament en les seues dificultats.
Cures, comunitat i participació en les decisions
La primera de les taules redones va posar el focus en les cures, la comunitat i la cultura i va comptar amb Maite Bellés, de Somnia; Joan Sanfélix, de l’UJI, i Elia Calvo, regidora de l’Ajuntament de la Mata.
Bellés va remarcar la importància de la col·laboració entre les administracions, les comunitats locals i les empreses. Sanfélix va abordar els discursos masculins davant el feminisme en el món rural, mentre que Calvo va defensar fórmules que permeten incrementar la participació dels habitants en la presa de decisions.
La regidora de la Mata va posar l’accent en la necessitat que les administracions revisen els mecanismes amb els quals es decideix el futur dels municipis i potencien processos basats en el consens i l’aprofitament conjunt dels recursos.
Economia de proximitat i gestió comunal
Una segona taula va abordar l’economia de proximitat, l’agroecologia i la gestió comunal amb Ion Martínez, de la Universitat Pública de Navarra; José Antonio Cruz, del GAL Altmaesports, i Guillermo Vea, de la Cooperativa de la Jana.
Martínez va destacar que algunes iniciatives comunitàries assumeixen serveis o necessitats que no cobreix el sector públic, mentre que Cruz va remarcar la necessitat d’incrementar el coneixement i la connexió entre projectes desenvolupats en municipis pròxims.
Per la seua banda, Vea va posar com a exemple el paper que exerceix la secció de crèdit de la Cooperativa de la Jana dins de l’economia local.
La cultura com a factor de desenvolupament rural
El paper de la cultura com a dret i com a instrument de desenvolupament va centrar una altra de les taules, amb la participació d’Albert López, del PEU-UJI; Ruth García Montañés, del grup jove Xalar de Benassal; Fede Llorca, del projecte ULGES de la Vall d’Almonesir, i Rafael Tormo, de l’Associació AVAN.
López va reivindicar l’escolta activa entre universitat y territori com una de les bases del treball del PEU-UJI, mentre que Tormo va abordar el paper de la creació artística com a eina per qüestionar els problemes i necessitats vinculats al món rural.
Laboratoris ciutadans a Vilafranca, Forcall, Cinctorres i Benassal
La segona jornada va centrar bona part dels treballs en l’activitat desenvolupada pel Programa d’Extensió Universitària de l’UJI, una iniciativa amb més de tres dècades de trajectòria.
Entre les experiències presentades va destacar la xarxa de laboratoris ciutadans del PEU-UJI, creada fa dos anys i que durant 2026 ha comptat amb deu iniciatives.
Estos laboratoris funcionen com a espais d’experimentació i creació col·laborativa, amb l’objectiu de facilitar projectes culturals desenvolupats conjuntament per les comunitats i reforçar les xarxes existentes entre municipis.
En Benassal es van presentar quatre experiències. Javier Soligó va explicar el treball de DescansLab a Vilafranca; Anabel Ejarque, el laboratori ‘Forcall Viu’; representants de l’associació Almáciga van exposar el projecte ‘Mapa sensible de senders naturals de Cinctorres’, i Santiago Tena va presentar ‘Escoles de Masos de Benassal’.
La trobada va concloure amb la sessió ‘Un PEU en construcció: una conversa entre universitat, cultura i territori’, moderada per Joan Traver i Tomás Segarra. El debat va servir per començar a definir algunes de les línies de treball de cara a l’elaboració del Llibre Blanc del PEU.
