Castellón Información
El Senat debatrà dimarts una moció de Compromís que reclama alliberar de manera immediata i sense esperar a la fi de la concessió, l'autopista de peatge AP-7 Tarragona i Alacant, amb especial urgència en aquells trams on puga actuar de ronda de circumval·lació . La part resolutiva de la moció demana a més que es garantisca que, una volta alliberada, no s'aplicarà cap tipus de nou cànon o càrrega cap als seus usuaris i no projectar al territori valencià cap altra infraestructura de peatge.
El senador territorial de Compromís, Carles Mulet, ha recordat que l'Autopista del Mediterrani, o AP-7, és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algesires. El 1970 el dictador Francisco Franco i el seu vicepresident Carrero Blanco signaven un decret d'execució i règim expropiatori per als terrenys necessaris de l'autopista. La primera va ser adjudicada a Autopistas del Mare Nostrum, SA Concessionària de l'Estat, per Decret 2052/1971, de 23 de juliol (BOE de 8 de setembre de 1971) i la segona a aquesta mateixa societat per Decret 3477/1972, de 21 de desembre, (BOE de 22 de desembre de 1972), com a prolongació de l'anterior. Els trams Tarragona-València i València-Alacant, la concessió dels quals correspon a Abertis (abans AUMAR), tenen com a data final prevista de la concessió el 2019.12.31, i el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la.
"Tot i això, no aclareix quines previsions futures té per al vial, com si pensen mantenir el peatge o implantar un sistema de pagament per ús (eurovinyeta), el que suposaria un nou cop a les pretensions dels usuaris que han estat pagant durant dècades abusius peatges per circular amb seguretat, quan en altres punts de la península no ha estat així", recorda Mulet.
Aquesta important via de comunicació discorre en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles. Com a conseqüència d'això s'incrementa la freqüència d'accidents en aquestes vies (recordem que, segons un estudi realitzat per RACE el 2006, a la N-340 es troba el tram de carretera més perillós d'Espanya) i es generen nombroses molèsties als veïns i veïnes d'aquestes poblacions. En canvi, des de l'inici de la crisi, els esmentats trams de l'AP-7 han experimentat una notable reducció de la intensitat de trànsits.
El delegat del Govern Central a València va afirmar, com també va fer la ministra en el seu moment, que no s'allargarà més la concessió -després de 2 pròrrogues- però que el Govern podria optar per no suprimir totalment el peatge a l'AP-7 per «compensar» el dèficit acumulat en altres autopistes com les radials de Madrid o optar per altres fórmules de gestió.
"Si posem xifres, Aumar explota els trams Tarragona-València i València-Alacant. Va obtenir en l'exercici 2015, uns ingressos de peatge de 264.300.000 d'euros i un benefici abans d'impostos de 105.900.000 d'euros respectivament. Hem proposat en diverses ocasions al Govern, sense obtenir resposta, si no és més econòmic alliberar com més aviat aquest vial que realitzar pegats i noves afeccions territorials, com va passar amb la variant del Maestrat de la N-340, que va costar 81.500.000 d'euros, va destruir milers d'explotacions agrícoles a ple rendiment, per finalment reproduir un vial saturat amb un carril per sentit. Però sembla clar que el Govern no està per realizar reflexions tan profundes o molestar les concessionàries", ha afegit Mulet.
La principal excusa per no voler recuperar l'AP-7 és l'alt cost que generaria el pagar els drets a l'empresa concessionària pel lucre cessant; però "mai s'han aportat dades sobre què seria més costós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat (que faria innecessàries a les primeres) i això parlant només en termes dineraris, ja que en termes ambientals o paisatgístics, a llarg termini, no hi ha comparació possible".
Els conductors d'aquestes zones estan farts de pagar peatges a la concessionària de l'AP-7 i de veure com en altres zones de la Península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, de manera que la inversió està més que de sobres amortitzada. La gratuïtat de l'AP-7 és l'alternativa a l'elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes. Aquesta és una actuació que es podria dur a terme de forma inmediata, sense obres i aportaria un important valor afegit social i econòmic, per exemple, a zones turístiques i perifèriques.
El 2014 el Ple de les Corts Valencianes va aprovar una Proposició no de Llei per demanar que no es prorrogués el 2019 la concessió d'aquesta autopista entre Tarragona i Alacant.
