Parlem clar, el transport públic mai ha estat una prioritat per als governs de dretes. Bé, ni el transport ni res que darrere porte el cognom públic, llevat que parlem de recursos públics per salvar la banca privada. Però d’això parlarem un altre dia. Hui deixeu que em centre en el transport públic, especialment en el que fa referència a la gent jove.
Des de dimarts 1 de juliol la joventut de Castelló, i de tot el País Valencià, torna a pagar per utilitzar el transport públic de la Generalitat després d’estar quatre anys sense fer-ho. Aquesta situació, a la nostra ciutat, se suma a la pèrdua de la gratuïtat del bo jove per a l’autobús urbà que l’any passat van eliminar el regidor de les multes, Cristian Ramírez, i l’alcaldessa de les fotos Begoña Carrasco.
Per a molts joves de Castelló i del Grau, el transport públic és més que un mitjà per anar d’un lloc a un altre: és la ferramenta que connecta les seues vides. La seua vida d’estudiants, o laboral, i que els porta a la universitat, a l’institut o el seu lloc de treball i la seua vida social, connectant els diferents espais d’oci, bé siga al centre de la ciutat, a les diferents zones esportives que tenim, els centres comercials que, malauradament s’estan convertint en un focus d’atracció per a la joventut, i ara en estiu, per anar a la platja. És una eina fonamental en el seu dia a dia, i per això el seu ús entre la gent jove està augmentant dia a dia, tot i que, des de les diferents administracions públiques, encara estem lluny de fer-lo realment útil, pràctic i atractiu per a tothom.
Castelló som una ciutat privilegiada, entre d’altres moltes coses, per a la mobilitat. Tenim una mida adequada per poder arribar a quasi tots els llocs en transport públic i sense necessitat de fer transbordaments. Som una ciutat plana, que ho fa ideal per a complimentar el transport públic amb mitjans alternatius com ara la bicicleta. La universitat compta amb milers d’estudiants durant el curs i a més a més, tenim un litoral que actua com a pol d’atracció natural durant tot l’any, i per això hem d’apostar fermament pel transport públic.
Lluny de fer aquesta aposta, el govern de dretes que patim, liderat per Begoña Carrasco, no fa més que posar dificultats. Va retirar el bo jove, va retallar línies i va reduir freqüències i ara, amb l’ajuda de Mazón, fan pagar a la gent jove als transports de la Generalitat.
Aquesta pujada va més enllà de ser una dada numèrica: és un nou mur per a qui depén del transport públic per estudiar, treballar o accedir a oportunitats bàsiques. Especialment per a joves en situació de vulnerabilitat, que no tenen cotxe, que viuen en barris perifèrics, o que combinen estudis amb feines mal remunerades.
Aquest tipus de decisions demostren que estem governades per una gent se’n cap projecte i cap sensibilitat per les persones més vulnerables, que no dubten a trencar el principi d’equitat que hauria de guiar qualsevol política pública. Mentre s’omplin la boca parlant d’inclusió, de mobilitat sostenible, apugen els preus i fan que el transport públic deixe de ser una opció viable per a gran part de la nostra joventut.
Begoña Carrasco, aquest no és el camí a seguir, i per això ens trobaràs sempre a Compromís enfront, defensant la gratuïtat del transport públic per a la gent jove, augmentant les línies, millorant les freqüències, cohesionant el transport, no només a Castelló i al Grau, sinó a tota l’àrea metropolitana, Vila-real, Benicàssim, Almassora, Borriana, Borriol… per a fer de Castelló, la capital que ha de ser.
