Carles Mulet. Senador de Compromís. Membre d’Iniciativa.
Comencem l’any mentre les xarxes socials bullen fent valoracions del no de les CUP a investir a Artur Mas president de la Generalitat de Catalunya, i es pot pontificar i prendre partit o criticar durament el seu posicionament, sembla que tots tenim alguna cosa a dir, i si no opines és com si estigueren evadint una obligació quasi moral de fer-ho.
I d’eixe fet, a les eleccions generals espanyoles, han passat tant sols dues setmanes, que semblen una eternitat, mentre també a Madrid els senyors de la dreta ho tenen ben complicat per obtindre una majoria estable amb la qual governar o simplement manar.
I tot plegat reflexa un nou escenari al qual al nostre país i estat no estàvem gens acostumats; a pesar d’un sistema electoral que castiga especialment a les opcions amb menys vots, ajuntaments i Generalitat s’ha aconseguit governs diversos, amb aritmètiques abans impensables, de socis de govern, socis o observadors fora del govern i oposició dividida en dos o més partits.
Ara, tant la complexitat del resultat català; on ni els partits s’han presentat amb les fórmules clàssiques, sinó amb plataformes, candidatura compartides, o inventis diversos; on s’albira que si finalment es repeteixen les eleccions, hi hauran davallades impressionants i pujades igual de sonores. Més o menys com passaria o passarà si es fan de nou eleccions a nivell de l’Estat.
Estem per tant en una realitat que canvia de manera accelerada, on les estadístiques i tendències no encerten, si no mireu el bluf de Ciudadanos, que semblava anava a ser positivament el protagonista d’estes eleccions, i ho ha estat, però com al fracàs més sonat. Els que respiràvem perquè després d’un cicle interminable de procesos electorals pensàvem que este 2016 seria un any de calma, de poder per fi centrar-nos en tasques de govern o oposició, cadascú en l’àmbit que li correspon, sembla que tindrem encara més conteses electorals; però qui més fart deu d’estar és l’electorat, ja que mentre, no hi ha governs, no hi ha canvis, no hi ha solucions.
No crec que per inaudita, la situació siga dolenta, simplement, és estranya , però retorna certa esperança en que realment es pot demostrar que el poder està en la gent, i tot està per fer.
