On estan els 5.000 docents?

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 27 segundos

Noticias Relacionadas

El passat 10 de novembre es va celebrar a la Conselleria d’Educació una reunió entre les organitzacions sindicals i els responsables autonòmics per abordar la situació de les plantilles docents. Durant la trobada, la UGT va sol·licitar explicacions sobre una discrepància que resultava difícil d’entendre: mentre que la consellera havia afirmat a l’inici de curs que el sistema comptava amb 83.921 docents, el cens facilitat per la mateixa Conselleria per a les eleccions sindicals situava aquesta xifra en 75.318. La diferència de més de 8.600 professionals generava seriosos dubtes sobre la fiabilitat de les dades utilitzades per l’administració autonòmica. Malauradament, la utilització partidista de les xifres i de la informació pública no és una pràctica desconeguda per al govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana. Només cal recordar com, en plena negociació de les plantilles, la Conselleria va difondre entre tot el professorat un llistat d’inversions i obres que pretenia presentar com a pròpies, malgrat que moltes d’elles ja estaven executades o en una fase molt avançada abans del canvi de govern de juny de 2023. Els casos de Xàtiva o Ibi eren alguns exemples significatius.

La primera explicació que es va oferir a la taula de negociació, amb la presència del director general de Personal Docent, va ser que la consellera s’havia equivocat i que la diferència provenia del professorat de l’ensenyament concertat. Tanmateix, aquesta justificació no resistia una anàlisi mínimament rigorosa, ja que el volum de professorat de la concertada no concordava amb les xifres exposades. És evident que qualsevol persona pot cometre un error quan facilita una dada concreta. Tots som humans. El problema apareix quan les explicacions canvien segons el moment i quan les discrepàncies sempre beneficien el relat polític del govern autonòmic. En aquestes circumstàncies, la desconfiança resulta inevitable.

Per això era imprescindible acudir a les dades oficials facilitades per la mateixa Direcció General de Personal. Segons aquesta informació, el 2 de novembre el sistema educatiu valencià comptava amb 85.733 docents titulars, sense incloure el professorat substitut. D’aquesta xifra, 70.320 corresponen als centres públics i 15.413 als centres concertats. És en els 70.320 docents titulars de l’ensenyament públic on cal posar el focus, perquè és aquesta la dada que permet avaluar l’evolució real de les plantilles estructurals.

Les mateixes fonts indiquen que l’any 2023 el sistema públic valencià disposava de 65.531 docents titulars, també sense comptabilitzar el personal substitut. La diferència entre les dues xifres és de 4.789 places. A primera vista, aquest resultat podria paréixer positiu, ja que evidencia un increment del personal docent estable a la xarxa pública valenciana. No obstant això, una anàlisi més profunda obliga a contextualitzar aquestes dades.

Cal recordar que el govern del Botànic va deixar signat el maig de 2023 un Acord de Plantilles que preveia la incorporació de 5.000 docents addicionals en un període de dos cursos acadèmics. Aquell acord, que el Partit Popular es va mostrar reticent a aplicar, havia sigut fruit d’una llarga negociació i comptava amb el suport unànime de les cinc organitzacions sindicals presents a la mesa sectorial: STEPV, CCOO, UGT, ANPE i CSIF. Per tant, el nou govern no havia de negociar cap increment extraordinari, sinó simplement complir i desplegar un acord ja existent.

És precisament ací on apareix la contradicció més evident. Si les dades oficials de la Direcció General de Personal indiquen que l’augment real de places estructurals ha estat de 4.789 docents, això significa que no s’ha arribat als 5.000 llocs de treball previstos en l’acord. La diferència és de 211 places. Dit d’una altra manera, no només no s’ha superat l’objectiu fixat pel govern progressista anterior, sinó que encara continuen faltant 211 llocs de treball docents respecte al compromís adquirit l’any 2023.

Més enllà de les xifres, aquesta situació posa de manifest una manera de governar que prioritza l’anunci i la propaganda per damunt de l’execució efectiva dels compromisos. Quan les dades oficials obliguen a matisar els titulars triomfalistes, es fa evident que la realitat és molt més modesta del que es pretén transmetre. L’educació pública necessita planificació, transparència i estabilitat, no relats construïts a partir de dades parcials o interpretacions interessades.

Davant d’aquests números, que reiterem provenen de la mateixa Direcció General de Personal, poc més es pot afegir. Les dades parlen per si soles. Sí, després de quasi quatre anys de govern, encara no s’ha completat allò que havia d’executar-se en els dos primers cursos i que va costar anys de negociació i consens sindical, resulta legítim preguntar-se quines són realment les prioritats de la Conselleria. L’educació pública valenciana necessita fets més que discursos. I, de moment, les xifres oficials indiquen que els compromisos adquirits continuen sense complir-se íntegrament. Una conselleria demostra la seua aposta per l’escola pública no a través de les declaracions, sinó a través de les plantilles que consolida, dels recursos que destina i de les decisions que executa. És en aquest terreny, el dels fets, on cal valorar que la seua gestió no té com a objectiu millorar l’educació pública.