Les infraestructures educatives són, probablement, el millor termòmetre per mesurar la prioritat que un govern atorga a l’educació pública. A Castelló, la gestió de l’actual alcaldessa en aquesta matèria ha deixat al descobert una realitat difícil de discutir: la paràlisi de projectes que estaven preparats i encaminats per a donar resposta a necessitats reals de la comunitat educativa.
Ja he tingut ocasió d’explicar en diverses ocasions el conjunt d’actuacions que havia impulsat l’anterior govern municipal encapçalat per Amparo Marco i que comptaven amb l’aval de la Conselleria d’Educació del Botànic. Entre elles destacaven la construcció dels nous conservatoris i del futur IES Crémor, però també l’ampliació del pati del CEIP Jaume I, la construcció d’un nou gimnàs i la millora del menjador del CEIP Soler i Godes, i també les memòries preparades per a actuar als centres Cervantes, Sant Agustí, Bisbe Climent, Carles Selma o Antonio Armelles.
Tanmateix, vull centrar aquestes línies en un projecte que simbolitza millor que cap altre la diferència entre els anuncis i els fets: l’IES Crémor.
Aquest institut va nàixer per donar resposta a un problema evident: la saturació de l’IES Bovalar. La creació del nou centre pretenia garantir unes condicions educatives adequades per a centenars d’alumnes i reforçar l’oferta educativa de la zona oest de la ciutat. Una part de la ciutat que no deixa de créixer. No obstant això, la realitat és ben diferent. Avui, l’IES Crémor continua funcionant en instal·lacions provisionals, al costat del cementeri de Castelló, mentre la construcció del seu edifici definitiu continua esperant en algun calaix de l’administració.
Mentrestant, la comunitat educativa continua convivint amb una provisionalitat que s’ha convertit en permanent. Professorat, alumnat i famílies esperen des de fa anys poder abandonar els barracons i desenvolupar la seua activitat en unes instal·lacions dignes i adaptades a les necessitats d’un centre del segle XXI.
I què sabem de la construcció del nou institut? Ben poc. L’octubre de 2025, l’equip de govern municipal va anunciar que la licitació per a la redacció del projecte eixiria de manera imminent. Un any després, aquell compromís continua sense materialitzar-se. Posteriorment, al maig de 2026, pocs dies abans de l’inici de la vaga indefinida del professorat, la consellera d’Educació va visitar Castelló juntament amb l’alcaldessa per tornar a anunciar que la licitació arribaria durant el segon semestre de 2026. Ara, quan ja hem superat aquest termini, la realitat és tossuda: el projecte continua sense avançar.
La situació arriba a extrems que voregen l’absurd. Fa uns mesos, el centre va rebre la transferència econòmica per adquirir ventiladors dins de la campanya impulsada per la Conselleria. Tanmateix, com ha passat en altres centres educatius de la Comunitat Valenciana, els barracots de l’IES Crémor ja disposaven de solucions adequades per suportar les altes temperatures. Davant aquesta realitat, aquests centres van optar per destinar els recursos a altres millores necessàries. Un fet que evidencia, una vegada més, la falta de planificació del govern del PP i la inexistència d’un Pla Director per climatitzar les nostres aules. Desconeixement absolut de la realitat dels centres educatius.
Però el problema de fons no són uns ventiladors. El problema és que l’institut necessita espais adequats per desenvolupar els cicles de Formació Professional vinculats a la jardineria; a més, el pròxim curs incorporarà també el Batxillerat, fet que incrementarà haver de disposar de més aules. Les necessitats creixen, però les solucions continuen sense arribar.
L’objectiu d’aquestes línies no és responsabilitzar l’Ajuntament o la Conselleria de qüestions puntuals ni de problemes heretats. El que resulta criticable és l’absència d’una voluntat política clara per accelerar una infraestructura que la ciutat necessita amb urgència. Han passat més de tres anys i mig des que els actuals responsables van assumir les seues funcions i, malgrat els anuncis reiterats, l’obra continua sense començar.
L’IES Crémor s’ha convertit en el símbol d’una política basada en les promeses repetides i els terminis incomplits. Un projecte que havia de representar una aposta decidida per l’educació pública continua sent, massa temps després, paper mullat. I mentre l’ajuntament i la conselleria acumulen anuncis, la comunitat educativa continua esperant allò que fa anys que li van prometre.
