L'equip d'Iñigo Pérez encadena el seu segon triomf consecutiu en doblegar el Levante amb gols d'Ayoze, Moleiro i Mikautadze
El Villarreal CF ja ha enlairat definitivament. Els groguets van doblegar el Levante UD (3-1) en un derbi de la Comunitat amb clar protagonisme local. Gràcies a una exhibició coral, el Submarí suma la seua primera victòria esta temporada a l’Estadio de la Cerámica, un resultat balsàmic amb el qual tanca un inici irregular i encadena dos triomfs de molt de mèrit abans de l’aturada de lliga. L'equip arribava ple de confiança després d'haver vençut a Màlaga, fet que va portar Iñigo Pérez a repetir de inici de manera quasi idèntica el mateix onze de la setmana anterior, introduint únicament Gueye pel lesionat Comesaña.
El Submarí va entrar al partit amb molt bona energia, liderat per un Ilias Akhomach que va ser un autèntic punyal per la banda dreta. Cada pilota que tocava l'hispanomarroquí es convertia en perill, assistint un Ayoze que va tindre fins a tres ocasions clares en la primera mitja hora. El Levante també deia la seua per mediació de Thiago Fernández, però el Villarreal portava el timó del joc. La insistència grogueta va tindre premi en el minut 41, quan Ayoze va superar Ryan en un mà a mà després d’una magnífica paret amb Alberto Moleiro. Tot i això, l'alegria va durar poc: només un minut després, Iván Romero va empatar amb una rematada acrobàtica abans del descans.
Màgia en la represa i bogeria a les grades
Lluny d'afanyar-se pel colp anímic, el Villarreal va eixir a la segona part disposat a mossegar i a creure en el seu futbol. En el minut 53, l'afició es va posar dempeus per a presenciar un autèntic golàs: Ilias Akhomach es va inventar una genialitat amb una passada d'esperó que va habilitar un Moleiro que no va perdonar el 2-1. El canari, a qui el dorsal '10' li queda cada vegada millor, va definir amb una sang freda magistral davant l'eixida del porter visitant per a tornar a posar en avantatge els d'Iñigo Pérez.
Amb el marcador a favor, el conjunt groguet va demostrar una gran maduresa, orde i criteri a l’hora de circular la pilota per a adormir el partit. El tècnic local va moure la banqueta de manera intel·ligent per a refrescar l'atac i la línia defensiva, donant entrada a futbolistes de la talla de Gerard Moreno, Mikautadze, Mouriño i Pepe. El Levante ho va intentar en el tram final amb dues opcions clares de Toljan i Brugué en el minut 83, però la defensa es va mostrar contundent per a evitar l'empat.
Sentència d'or sobre la línia de meta
El premi a la solidesa defensiva i a la paciència en la transició va arribar només tres minuts més tard, propiciant el deliri col·lectiu a les grades de La Cerámica. Una recuperació providencial de Gerard Moreno va permetre que la pilota arribara a les botes d'un inspirat Alberto Moleiro, qui va llegir la jugada a la perfecció.
El migcampista canari va cedir la pilota amb rapidesa a l'espai cap a la carrera de Georges Mikautadze. El davanter georgià, lliure de marca, va controlar i va batre amb molta classe a Ryan en el minut 86, posant el 3-1 definitiu. Amb este gol de bella factura, el Villarreal tanca un triomf treballat i encadena dues victòries que consoliden les bones sensacions del bloc abans de l'aturada de la competició.
