La nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aposta per una normativa pròxima als parlants, reforçar el prestigi social del valencià i adaptar els recursos de la institució als nous entorns digitals
M. Àngels Francés Díez ha pres possessió este dijous com a nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i ha situat entre les prioritats de la nova etapa l’adaptació del valencià als nous entorns tecnològics i a l’auge de la intel·ligència artificial, juntament amb una normativa útil per als parlants i el reforç de la presència social de la llengua.
La presa de possessió s’ha celebrat al Palau de la Generalitat, amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, representants institucionals i membres de l’Acadèmia.
Francés arriba a la presidència després de cinc anys com a membre de l’AVL i amb una trajectòria de més de tres dècades en l’àmbit universitari, vinculada a la docència, la investigació i la gestió acadèmica.
Tres prioritats per a la nova etapa de l’AVL
La nova presidenta ha estructurat els reptes de futur de l’Acadèmia en tres grans àmbits després de repassar el treball desenvolupat per la institució durant els seus 25 anys d’història.
El primer passa per continuar consolidant una normativa lingüística útil i accessible, tant per als valencianoparlants com per a les persones que incorporen el valencià com una nova llengua.
Francés ha defensat en este sentit una Acadèmia «clara en la norma» però també pròxima a la ciutadania i capaç de facilitar l’ús del valencià en els àmbits quotidians, socials i professionals.
El segon objectiu serà reforçar l’ús i el prestigi social del valencià. La presidenta ha manifestat la seua disposició a col·laborar amb el Consell en les polítiques dirigides a enfortir l’autoestima lingüística i la presència de la llengua.
El valencià davant la intel·ligència artificial
El tercer eix tindrà un component especialment tecnològic. Francés planteja modernitzar la difusió dels recursos de l’AVL i adaptar-los als nous entorns digitals, amb especial atenció a les generacions més jóvens.
En este context, la presidenta ha situat entre els desafiaments de la institució el paper del valencià davant el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
L’objectiu serà ampliar la difusió digital dels materials elaborats per l’Acadèmia i facilitar que els recursos lingüístics puguen donar resposta a les noves formes de comunicació i ús de la llengua.
Francés també ha apostat per reforçar la col·laboració amb altres institucions per afrontar els reptes vinculats a la digitalització.
Del Diccionari Normatiu al corpus històric del valencià
La nova presidenta ha destacat les ferramentes lingüístiques que l’AVL posa actualment a disposició de la ciutadania, entre les quals es troben el Diccionari Normatiu Valencià, les gramàtiques normatives, el Nomenclàtor Toponímic Valencià i el Corpus Informatitzat del Valencià.
Este últim reunix documentació lingüística des del segle XIII fins a l’actualitat.
A estos recursos s’afig el Portal Terminològic Valencià, que incorpora vocabularis especialitzats. Precisament, Francés ha utilitzat durant el seu discurs el terme «trencadís», inclòs en el vocabulari de la ceràmica que s’està incorporant al portal, com a metàfora de la diversitat lingüística.
La presidenta ha reivindicat el valencià com una llengua que considera «pròpia i compartida» i ha defensat la necessitat de garantir-ne la continuïtat i l’ús.
Pérez Llorca demana una AVL «flexible i pròxima»
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha aprofitat la presa de possessió per reivindicar l’AVL com una institució «essencial» dins de l’autogovern valencià i ha demanat que la nova etapa estiga marcada pel rigor acadèmic, la flexibilitat i el diàleg.
Pérez Llorca ha defensat que l’Acadèmia actue com un «punt de trobada» entre els valencianoparlants i ha advertit contra la conversió de la llengua en un element de confrontació política.
El cap del Consell també ha situat la transformació digital entre els desafiaments que afronta el valencià i ha coincidit en la necessitat que les noves generacions el perceben com una llengua útil.
Durant el seu discurs, Pérez Llorca ha assegurat que prop de 305.000 alumnes s’han matriculat este curs en línies en valencià en les diferents etapes educatives. També ha xifrat en unes 292.000 les certificacions de coneixement del valencià expedides a estudiants que complien els requisits acadèmics des de l’entrada en vigor de la denominada Llei de llibertat educativa.
Estes xifres han sigut aportades pel president de la Generalitat durant l’acte.
Una nova etapa després de 25 anys d’Acadèmia
El relleu en la presidència arriba quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua complix 25 anys d’història com a institució normativa del valencià.
Francés afronta ara una etapa en què la digitalització, la intel·ligència artificial, la transmissió generacional i l’ús social de la llengua apareixen entre els principals desafiaments plantejats per la nova presidència.
La nova responsable de l’AVL ha defensat que estos objectius requeriran també la col·laboració amb altres administracions i institucions vinculades a la llengua.
