Una tíbia atribuïda a Iguanodon bernissartensis conserva els efectes d’una greu infecció d’origen cutani; un TAC realitzat a l’Hospital General de Castelló ha permés identificar la lesió
Una tíbia de dinosaure trobada a Morella i datada en uns 125 milions d’anys ha permés identificar la primera evidència coneguda en dinosaures d’una reacció òssia provocada per una infecció bacteriana originada a la pell. El fòssil, atribuït a Iguanodon bernissartensis, mostra que l’animal va sobreviure prou de temps perquè el seu organisme generara nou teixit ossi com a resposta a la infecció.
La investigació ha sigut desenvolupada per científics de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) amb la col·laboració d’especialistes de l’Hospital General Universitari de Castelló i s’ha publicat en la revista científica Royal Society Open Science.
El fòssil procedeix del jaciment de Mas de la Parreta, a Morella, i consisteix en una tíbia dreta de més d’un metre de longitud. L’anàlisi apunta que el dinosaure va patir una úlcera cutània avançada d’origen bacterià que va arribar a provocar una resposta en l’os.
Un TAC a Castelló revela l’interior de la lesió
A simple vista, els investigadors van detectar un engrossiment anòmal en la zona mitjana de la tíbia, però l’aspecte exterior no permetia determinar-ne la causa.
L’equip va recórrer a tècniques utilitzades habitualment en medicina hospitalària. La peça va ser sotmesa a una tomografia axial computada (TAC) a l’Hospital General Universitari de Castelló, que va permetre obtindre imatges de l’interior sense danyar el fòssil.
A partir d’estes dades es van generar reconstruccions tridimensionals per a estudiar amb detall l’estructura interna de la lesió i realitzar un diagnòstic diferencial.
Els científics van descartar, entre altres possibilitats, que l’engrossiment fora conseqüència de la curació d’una fractura, ja que no presentava les alteracions internes pròpies d’este procés. L’anàlisi també va permetre rebutjar diferents patologies d’origen tumoral.
Una infecció que va començar als teixits tous
La hipòtesi considerada més consistent pels investigadors és que la lesió es va originar per una infecció bacteriana dels teixits tous situats sobre la tíbia.
L’organisme del dinosaure va reaccionar amb la formació de nou teixit ossi al voltant de la zona afectada, fet que va provocar una reacció periòstica i l’engrossiment de l’escorça de l’os.
Les característiques observades són compatibles, segons els autors, amb una úlcera cutània avançada probablement polimicrobiana, semblant a les denominades úlceres tropicals descrites en medicina humana.
La rellevància de la troballa radica en el fet que, segons l’estudi, és la primera vegada que es documenta este tipus concret de resposta patològica en un dinosaure.
El dinosaure va sobreviure a la infecció
L’estat de la tíbia aporta també informació sobre el temps que l’animal va conviure amb la malaltia. La presència de nou teixit ossi indica que no va morir immediatament després de desenvolupar la infecció.
El seu organisme va tindre temps de generar una resposta inflamatòria prolongada i iniciar un procés de cicatrització.
Els investigadors consideren que la lesió probablement li va causar dolor persistent, inflamació i limitacions funcionals a l’extremitat, fins al punt que podria haver afectat la seua manera de caminar.
La troballa aporta així informació poc habitual sobre la vida d’un animal concret, ja que el registre fòssil permet reconstruir amb més facilitat l’anatomia dels dinosaures que les malalties i lesions que van patir durant la seua vida.
Una tíbia recuperada a Mas de la Parreta
El fòssil procedeix del jaciment de Mas de la Parreta, situat a la Formació Argiles de Morella, i va ser localitzat durant el control paleontològic dels treballs d’extracció d’argiles de l’empresa Arcillas Vega del Moll.
La col·laboració entre l’activitat extractiva i el seguiment paleontològic ha permés recuperar durant les últimes dècades nombroses restes de dinosaures en esta zona.
Els sediments del Cretaci Inferior de Morella, d’uns 125 milions d’anys d’antiguitat, han convertit el municipi i el seu entorn en una de les zones de referència per a investigar els ecosistemes de dinosaures d’este període a Europa.
Morella conserva més de 8.000 peces de dinosaures
Entre les espècies descrites a partir de fòssils localitzats en esta zona destaquen els herbívors Morelladon beltrani i Garumbatitan morellensis, a Morella, així com els dinosaures carnívors Vallibonavenatrix cani, identificat a Vallibona, i Protathlitis cinctorrensis, a Cinctorres.
A estos exemplars se sumen nombroses restes de dinosaures coneguts en altres punts d’Europa, entre els quals figura precisament Iguanodon bernissartensis, espècie a la qual s’ha atribuït la tíbia analitzada en este estudi.
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat la importància científica del patrimoni paleontològic del municipi i el treball desenvolupat pels investigadors de la UNED.
Segons les dades aportades per l’Ajuntament, Morella conserva més de 8.000 peces de dinosaures emmagatzemades.
35.000 euros per a restaurar fòssils
El consistori assenyala que en l’últim any s’han destinat 35.000 euros del Pla Restaura de la Generalitat Valenciana a la recuperació de peces paleontològiques: 18.000 euros corresponents a l’anterior convocatoria y una nueva ayuda obtenida este año.
L'Ajuntament vincula estos treballs de restauració a la seua aspiració de disposar en el futur d'un gran museu dedicat als dinosaures, encara que la informació facilitada no concreta actualment un projecte, pressupost o calendari per a la construcció d'este equipament.
