Els grocs van remuntar una dura batalla en la qual es van avançar els visitants mitjançant Ramazani, de penal, però el Submarí va acabar enduent-se la victòria gràcies a dos gols de Comesaña i Pape Gueye
Dolç derbi. El Villarreal va tombar el Valencia en un partit vibrant en La Cerámica (2-1). Els grocs van remuntar una dura batalla en la qual es van avançar els visitants mitjançant Ramazani, de penal, però el Submarí va acabar enduent-se la victòria gràcies a dos gols de Comesaña i Pape Gueye. Este últim, també, des dels onze metres. Amb la victòria, els grocs assaborixen un triomf dolç davant l’equip valencianista i donen un colp molt important damunt la taula en la lluita per la Champions.
El Submarí afrontava el segon duel d’una setmana de derbis autonòmics. Després d’un treballat triomf contra el Levante UD en el Ciutat de València (0-1), els grocs rebien el Valencia CF per viure un autèntic partidàs en La Cerámica. En joc, tres punts que, d’aconseguir-los, permetien al Submarí consolidar-se en la zona Champions, i al Valencia, somiar amb mirar cap amunt en el tram final de la temporada.
Marcelino va fer un sol canvi respecte a l’onze davant el Levante. Va entrar Renato Veiga per Rafa Marín, que va caure de la convocatòria per motius personals. Van repetir Luiz Júnior, Mouriño, Pau Navarro, Cardona, Nicolas Pepe, Comesaña, Gueye, Moleiro, Mikautadze i Ayoze Pérez.
Com un bon derbi, l’enfrontament prometia fortes emocions. Abans que començara l’encontre, les aficions ja calfaven motors cantant en les grades de La Cerámica. El Villarreal va entrar molt fort en el partit, sent vertical i foulant l’àrea rival. Amb només un minut de joc, Nicolas Pepe ja es va internar en l’àrea i va rebre una trepitjada que no va vore Gil Manzano. El partit arrancava intens i amb molta polèmica.
En els primers compassos, el Villarreal mossegava amb la pressió i acorralava un Valencia que defensava en bloc baix i buscava eixir al contracop aprofitant la velocitat de Ramazani i Sadiq a l’esquena de la defensa grogueta.
En el minut 25, el VAR, dirigit per Del Cerro Grande, que no s’havia pronunciat en el primer minut, sí que va avisar Gil Manzano d’una possible pena màxima de Luiz Júnior sobre Sadiq. El col·legiat extremeny, després de revisar-la, va assenyalar penal i Ramazani es va encarregar d’executar-lo. Des dels onze metres, el davanter belga va avançar els valencianistes (0-1).
Malgrat el colp d’anar per davall en el marcador, el Submarí va reaccionar amb determinació. En un sospir, Santi Comesaña va tornar a posar les taules (1-1). El gallec va aprofitar el rebuig d’un remat d’Ayoze per empentar-lo a la xarxa i posar l’empat a un en arribar-se a la mitja hora de partit.
Recuperada la igualtat, el Villarreal dominava la possessió. A les portes del descans, Copete va evitar sobre la línia el segon gol local. El canterà groguet va traure de manera providencial un bon colp de cap de Nicolas Pepe, que havia passat entre les cames de Dimitrievski.
En el temps afegit de la primera mitat, Gil Manzano, a instàncies del VAR, va tornar a intervindre per assenyalar —esta vegada sí— una pena màxima a favor del Villarreal, per una mà separada de Ramazani dins de l’àrea. Una acció massa clara per passar-la per alt. Amb sang freda, des dels onze metres, Pape Gueye va enganyar Dimitrievski per fer realitat el segon tant groc en el lluminós de La Cerámica (2-1).
L’afició grogueta gaudia. Enfervorida, acomiadava amb càntics la primera mitat d’un partit trepidant, que se’n va anar al descans després d’una remuntada èpica dels groguets en un derbi que ho va tindre tot en el primer acte: polèmica, gols i un ritme aclaparador.
El Villarreal no va abaixar les prestacions en l’inici del segon temps. Els grocs van continuar generant oportunitats clares, amb intenció d’ampliar la renda. Per la seua banda, obligat pel resultat, el Valencia va arriscar més, avançant línies i sumant efectius en camp contrari per intentar trobar l’empat.
En la segona mitat, Marcelino va donar entrada a Thomas, Buchanan i Pedraza. Múscul i velocitat per afrontar la recta final del derbi.
El Valencia anava a tindre les seues opcions. I Carlos Corberán també va moure banqueta, donant entrada a jugadors ofensius com Hugo Duro i Danjuma. En el 78’, el neerlandés va poder fer l’empat, però Luiz Júnior li va guanyar la partida en un mà a mà en què l’exgroguet se n’havia escapat en velocitat.
El Submarí va tancar amb pany i clau i no va donar alternativa a un Valencia que ho va donar tot, però que se’n va anar de buit del Estadio de la Cerámica.
