Al Ple d’agost vam observar amb escepticisme i preocupació les afirmacions de l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, qui va presumir d’haver complert ja un 80 % del pacte de govern amb VOX. Lluny de ser motiu d’orgull, aquesta dada evidencia un rumb institucional preocupant, més centrat en satisfer l’extrema dreta que en resoldre els reptes reals de la ciutadania. Hi una clara estrategia política de contentar als companys de govern, donant l’esquena a la gent de Castelló.
Aquest 80 % d’execució es tradueix en mesures com la retallada de drets de participació, la supressió de càmeres de trànsit, l’inanició de la regidoria d’igualtat, l’estrangulament de la cultura (en particular la valenciana) i una política de subvencions sense criteris socials clars. No són polítiques pensades des de la ciutat, ni per a la ciutat, sinó concessions ideològiques a una dreta que menysprea la pluralitat, l’autogovern i la diversitat.
Mentrestant en l’Ajuntament de Castelló, el govern municipal fa gala de transparència amb vídeos de plens i rodes de premsa triomfalistes, però la realitat és ben diferent, perque la ciutadania no té mecanismes reals de control, ni accés a la informació clau sobre l’execució pressupostària o les prioritats estratègiques. La participació es redueix a intervencions simbòliques al final dels plens i on nosaltren en l’oposició trobem obstacles constants per fiscalitzar-los per la seua falta de transparència. Moltes voltes havent d’utilitzar l’eina del Sindic de Greuges per poder treballar amb dignitat.
No qüestionem que s’executen projectes, sobretot els heredats del darrer govern progresista, sinó amb quin model de ciutat es fan aquestes obres faraòniques, anuncis buits, discursos d’aparador. El LogistiCS, la reforma del Camí de la Donació o la suposada capitalitat cultural amaguen una ciutat feta des de despatxos, no des dels barris.
Castelló no necessita més percentatges, ni més propaganda. Necessita una altra manera de governar amb transparència, amb pressupostos oberts, amb co-decisió ciutadana i amb una visió valencianista, feminista i ecològica del futur.
Perquè la ciutat no es construeix amb pactes de silenci i de vergonya, sinó amb la veu de totes.
