Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
El Molt Honorable President, Alberto Fabra, es va quedar agust durant la seva intervenció en el Debat de Política General del passat dimarts al Parlament Valencià. El President no només va posar com a exemple del bon fer al Consell Valencià, sinó que a més va presentar mil i una proposta, això sí, sense aclarir d'on eixiran els diners per dur-les a terme i sobretot com i quan ho pensa fer, perquè entre altres coses el seu regne dels cels comença a trontollar-se, al carrer Cavallers ja fa olor, i el seu temps al capdavant de la Generalitat té els dies comptats.
Llegint la premsa, perquè no es va poder escoltar, ni vore la seva intervenció (ja no tenim una televisió que s'ocupe d'aquests menesters) sembla com si el temps s'hagués detingut, o millor dit com si no anés amb ell tota la misèria que patim els valencians. Mirant el que s'ha dit pel President, estem davant una persona que sens dubte pateix de la síndrome de Peter Pa, que no és una altra cosa que un trastorn del desenvolupament de la personalitat, on el subjecte es nega a assumir el pas del temps i exercir un rol d'adult. Aquesta síndrome es caracteritza per la presència de certs aspectes d'immaduresa, social i psicològica. Presenten una personalitat narcisista. Mentre el subjecte creix, la seva percepció interna del jo, roman en la infància. I la veritat que el Molt Honorable esta més prop de la innocència de la infància que de la crua realitat dels valencians.
I llegint el que s'ha dit pel nostre president de la Generalitat crec sincerament que Fabra pateix d'aquesta síndrome, sinó no s'explica quan parla de sanitat i educació que tot vaja de mil meravelles, quan han arruïnat la sanitat i l'educació públiques, quan ha regalat als seus amics hospitals i gestions de serveis sanitaris des del nord al sud del país, no s'entén que es llance flors dels seus èxits en l'educació, tal vegada es refereix al sòl públic regalat a les empreses privades per construir nous centres privats.
El senyor Fabra va parlar de la creació de més de 200.000 llocs de treballs, quan segons la EPA s'han destruïts més de 150.000 al País Valencià, va parlar de projectes i programes, sense diners, perquè el deute de la Generalitat que ha ocasionat el PP en tots aquests anys puja més 39.000 milions d'euros. Som l'autonomia més endeutada pel que fa al PIB (39%). I tot això al senyor Fabra no li fa pensar en absolut el malament que ho ha fet el seu partit en tots aquests anys, al contrari presenta un país més prop del pais del nunca jamás que del país arruïnat i fotut que ens deixarà al maig de 2015.
També llegeix, perquè cap televisió va retransmetre el ple més important de l'any de les Corts Valencianes, que el nostre Síndic de Compromís, Enric Morera, no va anar per peteneres que diuen al meu poble, i li va preguntar al President com va a pagar tot el que s'ha dit si no és capaç de plantar-se davant Rajoy i reclamar-li que pague i que s'acabe amb la marginació econòmica per falta d'un sistema de finançament just cap als valencians, un dèficit fiscal que sobrepassa els 13.500 milions d'euros.
I acabe amb paraules del nostre Síndic que deixa ben clar el que pensem molta gent. “Després del que seran 20 anys de les seues polítiques ens trobem davant una oportunitat d’encetar un nou camí, una nova etapa. El meu COMPROMÍS és fer tot el possible per fer-la realitat. Confie plenament en les nostres possibilitats col·lectives. Malgrat les seues polítiques i el seu desgovern... Tenim una societat viva que reclama Decència, Rigor i Confiança....Tenim capacitats, energies i només ens falta un nou Consell que sàpiga reunir i dirigir la nau de la Generalitat cap a una nova direcció. I sabem com fer-ho, som conscients de la nostra responsabilitat històrica…Treballarem a favor de les persones i encetarem un camí d’esperança i millora”.
