Tomàs Escuder Palau. Membre de Compromís per Castelló.
Tinc una coneguda de Madrid a qui dia darrere l’altre li he d’estar donant noticia de les nostres terres.
És una dona d’esperit progressista que té interès en la política: No sols és de Madrid sinó que hi viu. I per aquesta raó no compta amb massa possibilitats d’assabentar-se dels moviments polítics, socials o culturals que es donen al País Valencià. De res de la nostra vida.
És una persona ficada al dia: llegeix premsa , escolta la ràdio, veu també les cadenes de televisió que com a ciutadana de l’estat espanyol té enfront.
I , tanmateix, li n’he de fer cinc cèntims cada vegada que parlem per telèfon . Perquè, amb la millor voluntat del món, la meua coneguda no aconsegueix saber què es cou ací.
I això per falta d’interès seu? No, en absolut. Ja he dit que li’n posa de ganes. Però no hi ha mans! Fa un cert temps, i encara avui de tant en tant, es cola alguna referència a un assumpte situat a terres valencianes: Ja podeu imaginar: corrupció, desastre ecològic, condemna política...I passada la noticia cridanera ... res. El desert informatiu sobre aquest territori.
Aquest és el fet constatable i dissortat. El País Valencià, ni el Cap i Casal, no tenen cap presència en els altaveus d’Espanya. Res de res.
Som invisibles. I ser-ho vol dir no ser capaços no ja d’influir a la resta sinó ni de poder dir la nostra. Aquesta és la situació.
I a la vista del que es veu pensem que, com ha dit fa poc un sociòleg que ara té predicat , si no els molestem, no ens faran ni cas. Aquest és el quid de la qüestió. Hem de molestar el poder central! Altrament ja sabem quin paper ens tenen reservat als valencians i valencianes..Obediència absoluta i mutis pel fòrum. I aquest estat de coses no pot ni deu durar un dia més. Cal ser visibles molestant!
