miércoles, 20 de enero, 2021  |  
2021, el más deseado/ 2021, el més desitjat 2021, el más deseado/ 2021, el més desitjat

- 31 diciembre, 2020 -

Esperanza M.Coronado. Redactora Jefe de Castellón Información Tarde de Nochevieja y vísperas de año nuevo. 2021 es sin duda, el año más deseado de... 2021, el más deseado/ 2021, el més desitjat

Esperanza M.Coronado. Redactora Jefe de Castellón Información

Tarde de Nochevieja y vísperas de año nuevo.

2021 es sin duda, el año más deseado de cuantos hemos vivido.

Casi ya en la memoria un 2020 al que recibimos con la mayor de las fiestas y las alegrías, y que ha resultado ser una historia funesta, mortal para algunos, y desastroso para muchos otros.

¡Que añito!. Si alguien nos hubiera contado hace solo un año todo lo que se nos veía encima, hubiéramos esbozado una sonrisa de incredulidad. ¡China estaba tan lejos! Y aquí en la moderna Europa del Primer Mundo esas cosas no pasaban…

Pero si, si que pasa, y no solo aquí. La globalización nos ha golpeado con toda su crudeza. Hemos descubierto que además de podernos mover (nosotros) por todo el mundo en unas pocas horas), los virus no conocen fronteras. La Covid se ha convertido en una molesta mascota que se cuela en los hogares, en los centros de trabajo, en nuestros lugares de ocio. Que se transmite entre los más cercanos, y se ceba con los más mayores.

Al cabo de doce meses, 2021 se acerca con una vacuna bajo el brazo y eso nos hace sentirnos llenos de esperanza. Pero no cabe equivocarse, esta pesadilla en la que estamos envueltos no va a dar tregua. La pesadilla no se ha acabado. Somos vulnerables. Nuestra economía es vulnerable, nuestros sentimientos, contrapuestos, nuestra seguridad se mueve en el alambre.

¿Dónde se fueron todos nuestros buenos propósitos hacia un sistema más sostenible si la Covid nos ha obligado a actuar llenos de contradicciones?

¡Los centros educativos, las oficinas, con las calefacciones a tope y con las ventanas abiertas!

La lucha contra el plástico en la basura (aunque sea reciclable por separación), cuando ahora cada uno tenemos nuestra botella de agua, nuestros plásticos individuales, nuestros envoltorios separados, las miles de mascarillas no reutilizables, los guantes de ‘usar y tirar‘ para no tocar lo que han palpado otros… todo ello con lo que queríamos acabar y que ahora se multiplican para evitar los contagios del coronavirus…

Mucho transporte público sustituido por vehículos individuales porque la pandemia nos mira con una sonrisa irónica en todo aquello que nos habíamos prometido compartir…

Se nos prohíbe cantar, bailar, salir por la noche… por seguridadLejos están aquellas peleas con nuestros padres para arrancar el permiso de poder trasnochar en la nochevieja, que nos daba alas de libertad cuando éramos adolescentes.

La Covid amenaza nuestras relaciones sociales, nuestros abrazos y nuestros besos. Nos enlazamos por el brazo, nos miramos en la distancia y nos comunicamos por pantallas.

Nos sucedió lo que nunca hubiéramos podido adivinar en la era de las libertades. Nos quedamos encerrados, confinados en casa. Se acabaron los viajes, los abuelos se quedaron sin nietos, los niños sin parques infantiles, los mayores, con la responsabilidad inmensa de proteger a quienes nos rodean.

Y todo eso sin contar con la bendita economía atacada por un virus que ha acabado con sueños, proyectos, negocios, inversiones, empresas y puestos de trabajo.

No será fácil de olvidar este 2020. Nos ha dejado más solos, más telemáticos, más cercanos a nuevas tecnologías que se infiltran hasta los rincones de casa. Quien no disponga de ordenador, red de alta velocidad, wifi, conocimientos de informática ya no es nadie en este mundo donde las Nuevas Tecnologías se han impuesto por la vía de las circunstancias.

¿Podremos volver a la ‘normalidad? ¿Podremos volver a conquistar nuestros derechos perdidos? ¿Podremos volver a salir a la calle con la sensación de confianza que hemos perdido durante los últimos meses?

Ha habido muchos meses para pintar de negro nuestro día a día, y en unas horas queremos cambiarle el color a toda nuestra realidad cotidiana.

No puedo despedir este año sin un pensamiento positivo, ni dar la bienvenida al 2021 con la esperanza pintada en la piel.

Por todo eso ¡Gracias a todos nuestros lectores por seguir confiando en nosotros! A todos nuestros colaboradores por su confianza y su apoyo.

El equipo de Castellón Información. Vila-real Informació y Actualitat Diària ha trabajado a destajo, con la mayor honestidad por contar todo cuanto estaba sucediendo, por dar a nuestros seguidores no solo la imagen dura del coronavirus sino también otras muchas noticias que también han formado parte del día a día de este último año.

Somos periodistas, informadores y comunicadores, y en esta noche mágica de final de año, a las puertas del nuevo 2021 ‘el deseado’, les deseamos salud, solidaridad, trabajo, paz y normalidad en todos nuestros derechos y deseos.

Por un 2021 que nos ayude a ser mejores en un año lleno de valores y de esperanza.

Desde Castellón Información, Vila-real Informació y Actualitat Diària: ¡Va por ustedes!

2021, el més desitjat!

Vesprada de Nit  de cap d’any i vespres d’any nou.

2021 és, sens dubte, l’any més desitjat de quants hem viscut.

Ja quasi a la memòria un 2020 que van rebre amb la major festa i joia i que ha resultat ser una història funesta, mortal per alguns i desastrós per molts altres.

Quin any! Si algú ens haguera contat fa sols un any tot el que s’ens venia damunt haguerem esbossat un somriure d’incredulitat. China està tan lluny! I ací a la moderna Europa del Primer Món aqueixes coses no passaven…

Però sí, si que passen i no sols ací. La globalització ens ha colpejat  amb tota la seua crudesa. Hem descobert que a més de poder-nos moure (nosaltres) per tot el món en unes poques hores, els virus no en coneixen fronteres. La Covid s’ha convertir en una molesta mascota que es cola en els llars, als centres de treball, en les nostres llocs d’oci. Que es trasmet entre els més pròxims i s’acarnissa amb els més majors.

Al cap de dotze mesos, 2021 s’acosta amb una vacuna sota el braç i això ens fa sentir-nos plens d’esperança. Però no cal equivocar-se, aquest malson en la qual esten embolicats no donarà treva. El Malson no s’ha acabat. Som vulnerables. La nostra economía és vulnerable, els nostres sentiments, contraposats, la notra seguretat es mou en el filferro.

On es van anar tots els nostres bons propòsits cap un sistema més sotenible si la Covid ems ha obligat a actuar plens de contradiccions?

Els centres educatius, les oficines amb les calefaccions de gom a gom i amb les finestres obertes?

La lluïta contra el plàstic en el fem (encara que siga reciclable per separació) quan ara cadascum tenim la nostra botella d’aigua, els nostres plàstics individuals, els nostres embolcalls separatas, les milers de mascaretes no reutilitzables, els guants d’un sol ús per no tocar el que han  palpat uns altres…. tot allò amb el que voliem acabar i que ara  es multiplica per a evitar els contagis del coronavirus…

Molt transport públic  ha sigut substituït per vehicles privats perquè la pandèmia ens mira amb un somriure irònic en tot alló que ens haviem promés compartir .

S’ens prohibieiex cantar, ballar, eixir a la nit… per seguretat. Lluny estàn aquelles baralles amb els nostres pares per a arrancar el permís de poder vetlar en la nit de cap d’adny que ens donava ales de llibertat quan eren adolescents.

La Covid amenaça les nostres relacions socials, les nostres abraçades i els nostres besos. Ens enllacem pel braç, ens mirem en la distància i ens comuniquem per pantalles.

Ens va succeïr el que mai haguerem pogut endevinar en l’era de les llibertats. Ens van quedar tancats, confinats a casa. Es van acabar els viatjes, els avis es van quedar sense néts, les xiquets sense parcs infantils. Les majors, amb la responsabilitat immensa de protegir al qui ens elvolten.

I tot això sense comptar amb la beneïda economia atacada per un virus que ha acabat amb somnis, projectes, negocis, inversions, empreses i llocs de treball.

No serà fàcil d’oblidar aquest 2020. Ens ha deixat més sols, més telemàtics, més pròxims a noves tecnologies que s’infiltren fins les cacons de casa. Qui no dispose  d’ordinador, xarxa d’alta velocitat, coneiements d’informàtica ja no és ningú en aquest món on les noves tecnologies  s’han imposat per la via de les circumstàncies .

Podrem tornar a la ‘normalitat’? Podrem tornar a conquistar els nostres drets perduts? Podrem nornar a eixir al carrer amb la sensació de confiança que hem perdut durant els darreros mesos?

Hi ha hagut molts mesos per pintar de negre el nostre dia a dia i en unes hores volem canviar el color de tota la nostra realitat quotidiana.

No puc acomiadar enguany sense un pensament positiu, ni sense donar la benvinguda al 2021 amb l’esperança pintada aq la pell.

Per tot això: Gracies a tots els nostres lectors per seguir confiant amb nosaltres!. A totes els nostres col.laboradors per la seua confiança i el seu recolzament!

L’equip de Castellón Información, Vila-real Informació i Actualitat Diària ha treballat a preu fet, amb la major honestedat per comptar tot quant estava succeint, per donar als nostres seguidors no sols la imatge dura del coronavirus sino també moltes altres notícies que han format part del dia a dia d’aquest any 2020.

Som periodistes, informadors i comunicadors i en aquesta nit màgica de cap d’any a les portes del noy 2021 ‘el desitjat’, els desitgem salut, solidaritat, treball, pau i per damunt de tot normalitat i recuperació de tots els nostres drets i desitjos

Per un 2021 que ens ajude a ser millorsen un any ple de valors i d’esperança!

Des de Castellón Información, Vila-real Informació i Actualitat Diària: Va per vostés!

 

Google+
Whatsapp Telegram