L'equipo de Marcelino Garcia es convertix en el primer equip a guanyar a domicili en a camp del conjunto ilicità esta temporada
El Villarreal CF comença l’any de la millor manera possible. Els grocs superen a l’Elche (1-3) i sumen tres punts de molt de mèrit en l’Estadi Martínez Valero, on ningú més que l’equip local havia sigut capaç d’obtindre els tres punts esta temporada. Generant perill a l’espai i defenent amb ofici, el Submarí es va imposar a un gran rival. Els gols grocs van ser obra de Moleiro i Mikautadze, en la primera mitat, i de Pedraza en la segona part.
El Submarí obria l’any 2026 amb un partit d’allò més exigent, buscant guanyar on ningú l’havia fet. Tot un desafiament per a l’equip entrenat per Marcelino García Toral, que visitava l’Estadi Martínez Valero per a enfrontar-se a l’Elche CF. Una de les grans revolucions de LALIGA EA Sports. Un equip amb un joc atrevit i valent, i que fa del seu camp un autèntic fortí.
Per a buscar la victòria a Elx, Marcelino va triar un onze amb Luiz Júnior en porteria, Mouriño, Pau Navarro, Rafa Marín i Pedraza en la línia defensiva; una sala de màquines formada per Parejo i Comesaña; amb Moleiro i Pepe en els costats; i Ayoze i Mikautadze com a hòmens més avançats.
Els groguets van iniciar el partit com un tir. Aprofitaven els espais per a poder transitar. I el pla va eixir impressionant bé. Els grocs generaven perill en els primers compassos. En el minut 2, Nicolas Pepe no va aconseguir controlar una magnífica passada filtrada de Moleiro, que, d’haver-lo fet, el deixava només davant Iñaki Peña.
Després d’eixe primer avís, el Submarí la va acabar ficant dins. Tan sols cinc minuts després, Moleiro va convertir el 0-1 amb una definició exquisida. El canari va rebre un gran passe de Mikautadze, que va mesurar fantàsticament els temps, per a donar-li-la al seu company, que la va col·locar al pal i va acabar en el fons de la xarxa.
El Villarreal era un vendaval ofensiu. Amb cada robatori de pilota, eixia ràpid i posava en seriosos perills a l’Elche. Abans del primer quart d’hora, una combinació entre Nicolas Pepe i Georges Mikautadze va acabar en el 0-2. El georgià va aprofitar una bona pilota a l’espai de l’ivorià per a definir amb mestratge i posar de cara el partit.
L’equip de Marcelino tenia al seu rival contra les cordes. Fins i tot va estar prop d’encaixar poc després el 0-3. Santi Comesaña va finalitzar una nova transició a l’espai, però el seu tir no va trobar porteria, marxant-se desviat per molt poc.
Malgrat el bon començament dels groguets, no estava tot dit en el Martínez Valero. Poc abans d’aconseguir la mitja hora de joc, l’Elche va igualar el partit amb un gran gol de Neto. El migcampista il·licità va carregar un potent xut des de la frontal per a fer el 1-2.
Al gol local, el Villarreal va respondre ràpid amb un tir d’Ayoze des de l’interior de l’àrea. La seua rematada el va detindre amb una gran estirada el porter franjiverde.
El tram final del primer temps va ser de major domini il·licità, que va sotmetre al Villarreal amb pilota, superant-li en els dols i obligant-lo a defendre prop de l’àrea. Les seues ocasions, en canvi, no van trobar porteria.
En l’inici de la segona mitat, el Villarreal va malmetre el 1-3. Mikautadze li va guanyar l’esquena al seu marcador i va tindre un clar mà a mà contra Iñaki Peña. El georgià va buscar superar-li amb una vaselina, però va manar la pilota per dalt de l’arc il·licità.
L’Elche creixia amb pilota i, per moments, el Submarí es veia obligat a defendre pròxim a la porteria de Luiz Júnior. Intentava eixir al contraatac, però li faltava encert en l’associació. Marcelino va refrescar l’atac amb l’entrada de Gerard i Oluwaseyi.
En el 83’, Cardona va posar una pilota a l’espai perquè Pedraza firmara una de les seues cavalcades marca de la casa. Amb coratge, el cordovés es va internar en l’àrea i va superar a Iñaki Peña per a fer el 1-3 i donar-li un triomf de mèrit i prestigi al quadre de Marcelino.
