Des que han arribat al govern, la dreta de Castelló no para de retreure’ns a l’esquerra que els estem assetjant, que les nostres campanyes són «rastreres» i hi ha una queixa constant afirmant que els denunciem. Això és el que diuen ells. Però la realitat és, com de costum, molt diferent, i és que en el que portem de legislatura només dos regidors de la corporació municipal han rebut demandes penals, i els dos eren regidors de l’esquerra: un d’ells qui els està escrivint, però després entrarem en detalls.
Jo puc entendre que la crítica o que el qüestionament siga molest, i evidentment puga afectar. Sóc conscient que l’anterior regidor de Mobilitat ha estat incòmode veient com li recordàvem els seus actes i que això ha afectat el seu estat d’ànim. Però la seua incomoditat ha vingut per denúncies de fets provats, i cal deixar clar que alguns ja li vam advertir que això passaria.
És sorprenent com l’alcaldessa intenta victimitzar-se dient que l’han portat davant de la justícia, quan el que el PSOE ha fet és portar a la Fiscalia l’incompliment per part de l’alcaldessa de la llei de publicitat institucional. Si bé és cert que l’alcaldessa la va incomplir i la continua incomplint mentre estiga en vigor, també és cert que no és una normativa que contemple cap conseqüència ni administrativa ni, molt menys, penal. Si em permeten el símil, si t’apunten amb una pistola d’aigua transparent no pots exagerar i dir que la teua vida corre perill, llevat que estigues jugant amb els nebots o amb els fills.
He de dir que jo no sóc gens partidari d’utilitzar la justícia per a fer partidisme. Si es tenen proves d’un delicte, s’ha de denunciar; però si no es tenen i la denúncia és falsa, i a més s’ha utilitzat per fer rodes de premsa, generar soroll i denigrar l’oponent, no s’és bona persona i no s’hauria de ser governant.
Aquesta victimització contrasta amb la realitat: el company Jorge Ribes i jo mateix som els que hem rebut denúncies penals per part de la dreta. La meua ja ha sigut arxivada per l’Audiència Provincial, sense ni tan sols cridar-me a declarar, per la nul·la i inexistent consistència de la denúncia, que això sí, va servir per difamar-me i calumniar-me.
El fet que la dreta presente querelles penals demanant que als regidors d’esquerres se’ls aplique pena de presó i inhabilitació té un objectiu: intentar-nos destruir la vida o, si més no, fer-nos sentir una por immensa; no deixar-nos dormir, posar-nos nerviosos, en guàrdia, alterats, perquè no puguem fer bona política.
Cal dir que la dreta presenta querelles penals primer perquè es pot gastar els diners en elles i, segon, perquè sap que amb recursos és pràcticament inevitable que hi haja una instrucció i una imputació, i que a la persona a qui acusen la podran asseure a la banqueta dels acusats sense que aquells que estan mentint tinguen cap conseqüència.
L’alcaldessa, que es queixa perquè els socialistes van anar a la Fiscalia amb un tema sense cap recorregut, va ser impulsora de dues denúncies penals contra els meus companys de Compromís, Enric Nomdedéu, Ali Brancal i Miquel Torres. I VOX, a banda de denunciar-me a mi, també va denunciar penalment la meua companya Verònica Ruíz. Tots els portaveus de Compromís des de 2007 hem vist com la dreta volia acabar amb les nostres vides amb denúncies falses i sense proves, utilitzant la justícia com una arma partidista, inhumana i sense escrúpols.
Justament ahir ens vam assabentar que al company Xavi del Senyor, a qui també havia assetjat judicialment el Partit Popular, com era d’esperar, l’Audiència li ha arxivat definitivament les falses acusacions del PP i ha condemnat el partit de Begoña Carrasco en costes judicials. I no és la primera vegada.
Totes les denúncies s’han arxivat i, quan la dreta, aprofitant recursos, ha pogut forçar un judici en contra del criteri del jutge instructor i de la Fiscalia, la sentència ha sigut clara: la dreta no tenia proves que hagueren passat els fets dels quals ens acusaven i, encara que hagueren passat, no constituïen delicte.
Ja ho veuen: denúncies que no arriben enlloc, judicis que se celebren sense proves i per fets que no són delicte, casos que intenten construir la imatge de la gent de Compromís com els dolents, però que la justícia, una vegada i una altra, demostra que són denúncies falses.
I si parlem d’utilitzar la justícia com a arma política, és impossible no recordar el cas de Mónica Oltra. Durant anys, la dreta política i mediàtica va construir una causa amb l’objectiu evident d’apartar-la de la vida pública, a ella i molts companys de la seua Conselleria, amb titulars, filtracions i una pressió constant que finalment la va obligar a dimitir. Amb el pas del temps, els tribunals estan deixant clar que moltes d’aquelles acusacions no tenien el fonament que es va voler fer creure. Però el mal ja estava fet: una trajectòria política destruïda i una persona sotmesa a un escarni públic brutal. Això és el que es coneix com lawfare: utilitzar els jutjats no per buscar justícia, sinó per eliminar adversaris polítics quan no es poden guanyar les batalles en les urnes.
Per això preocupa tant veure com alguns continuen utilitzant aquesta estratègia també a nivell local. Quan la política es trasllada als jutjats amb denúncies sense base, no només es perjudica a les persones denunciades: també es degrada la democràcia i es banalitza la justícia.
Sincerament, que aquest govern de PP i VOX, que ha presentat querelles contra Compromís amb l’objectiu de fer callar l’esquerra de Castelló, denúncies que han perdut sempre, vulga fer-se la víctima d’una crítica o d’un article causa estupor i demostra fins a quin punt han perdut l’empatia i han deshumanitzat l’adversari.
Esperem que rectifiquen, perquè quan comences a deshumanitzar qui no pensa com tu, al final et quedes a soles. Això sí, després d’haver fet patir molta gent de la nostra ciutat, que mereix governants justos i honrats, i no hipòcrites que no accepten la diferència, la crítica i la diversitat.
