L'eurodiputat de Compromís debatrà amb la Plataforma per la Justícia sobre les salvaguardes necessàries per a protegir els interessos valencians davant els tractats de lliure comerç
La Plataforma Castelló per la Justícia i contra la Corrupció, per mig de la seua nova Comissió d’Amics d’Europa, convida a un sopar-col·loqui aquest dimecres dia 18 de febrer a l’eurodiputat castellonenc Vicent Marzà per a debatre sobre els reptes actuals de la Unió Europea. En la convocatòria a l’Hotel Jaume I també abordarà els perjudicis a la nostra agricultura que pot ocasionar el tractat amb el Mercosur i que pot afectar negativament la citricultura valenciana o també els acords comercials amb la Índia que poden castigar greument els interessos de la indústria ceràmica.
El vot del grup parlamentari on s’integra Marzà va guanyar una votació per la qual aquest acord de lliure comerç amb Argentina, Brasil, Paraguai y Uruguai es remetrà al Tribunal de Justícia Europeu perquè revise si és compatible o no amb els tractats comunitaris i en tot cas poder millorar el text i fer que l’acord continga salvaguardes als interessos del camp valencià.
Marzà, dirigent de Compromís, fou triat parlamentari a Brussel·les l’any 2024 i està integrat dins el grup Verds-ALE (Aliança Lliure Europea) en el que figuren un total de 53 representants de diversos països. Aquest polític castellonenc, que abans va exercir de conseller d’Educació, Cultura i Esport (2015-2022) en la Generalitat, és diplomat en Magisteri per la Universitat de València i cursà altres estudis en les universitats Jaume I, Ramón Llull de Barcelona i a Lió (França). Ha exercit de mestre a dos centres escolars de Castelló i a un de Badalona.
El convidat es sotmetrà a les preguntes dels assistents al sopar en l’Hotel Jaume I de Castelló que voldran indagar sobre l’ascens dels postulats de l’ultradreta a molts països de la Unió, empentats per les polítiques reaccionàries del trumpisme a Nord-Amèrica. Al mateix temps els participants desitjaran validar les polítiques ambientals que imposa Europa per fer front a la degradació ecològica i a la vigent amenaça del canvi climàtic.
Compromès des de ben jove amb el valencianisme cívic i l’activisme social, aquest diputat al Parlament Europeu, l’únic castellonenc en eixa cambra, ha estat vinculat des de jove a entitats de defensa de la llengua i de l’escola pública. L’any 2015 va ser escollit diputat a les Corts Valencianes i va assumir la Conselleria d’Educació. Durant aquests anys en diversos governs valencians va impulsar una de les etapes de major transformació del sistema educatiu valencià, amb polítiques centrades en l’equitat, la modernització dels centres i el reforç del professorat.
A Brussel·les i a Estrasburg, Marzà és membre de la Comissió de Transport i Turisme, de la Comissió de Comerç Internacional i ostenta la vicepresidència de la Comissió d’Habitatge. Molt arrelat al País Valencià, ha defensat els interessos de la industria del taulell davant els acords amb la Índia juntament amb un diputat de Polònia. I també ha estat sensible a queixes sobre l’abús urbanístic al nostre territori. Així, s’ha posicionat a favor de les reivindicacions ciutadanes contra el PAI Medina Llíber, un macroprojecte urbanístic -avalat per PP y VOX- que preveu la construcció de 488 xalets a la Vall de Pop en la Marina Alta.
Vicent Marzà, que va formar part de la junta directiva d’Escola Valenciana des de principis de segle, oferirà en la seua xerrada en aquest fòrum de la nostra Plataforma algunes receptes per a que l’esquerra i les forces nacionalistes facen front a l’onada ultra que pretén que la nostra societat retrocedisca en matèria de drets lingüístics, en defensa del medi ambient, en polítiques d’igualtat de gènere, en els avanços en temes de memòria democràtica o en la degradació progressiva dels serveis públics.
Aquest eurodiputat, va crear l’any passat la 'Casa Castelló Europa', una nova oficina molt cèntrica a Castelló per servir d’enllaç amb les reivindicacions socials i per tal de fer una Europa pròxima, útil i al servei de la gent. Segons ell, vuit de cada deu lleis aprovades al Congrés dels Diputats són adaptacions de normes i directives de caràcter comunitari.
