Els premis volen reconèixer la qualitat i l'excel·lència en l'acompliment de la tasca investigadora tant del personal que està en la fase inicial de la seua carrera com del personal científic doctor júnior
La Universitat Jaume I de Castelló ha guardonat amb els premis «Personal investigador jove», convocats dins del Pla de promoció de la investigació i transferència de coneixement per a 2025, Maria Picó Pérez (Ciències de la Salut), Sara Izquierdo Zandalinas i Marcileia Zanatta (Ciències), Edgar Bernad Mechó (Arts i Humanitats), Noelia Ventura Campos (Ciències Socials i Jurídiques) i Sergi Trilles Oliver (Enginyeria i Arquitectura), amb una dotació econòmica per a cadascun dels investigadors i investigadores de 1.500 euros.
Els premis volen reconèixer la qualitat i l'excel·lència en l'acompliment de la tasca investigadora tant del personal que està en la fase inicial de la seua carrera com del personal científic doctor júnior, des de l'etapa de perfeccionament postdoctoral fins a l'etapa de consolidació, perquè incorporar personal investigador amb talent que contribuïsca al desenvolupament social, cultural i econòmic del seu entorn és una de les vies per a mantenir la qualitat investigadora de la universitat pública de Castelló.
Personal guardonat
Maria Picó Pérez (grup Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional - NFN) ha usat eines de neuroimatge i metaanàlisi per a estudiar els patrons d'activitat cerebral en diferents trastorns psiquiàtrics, amb especial focus en el trastorn obsessivocompulsiu. També ha participat en un projecte que explorava la salut mental durant la pandèmia de Covid-19, i ara estudia la influència de variables relacionades amb el sexe i el gènere en la resposta a l'estrès, intentant identificar variables protectores i de risc que ens permeten millorar la prevenció i l'atenció en salut personalitzada.
La recerca de Sara Izquierdo Zandalinas (grup Ecofisiologia i Biotecnologia) està focalitzada en l'estudi de les respostes biològiques, bioquímiques i moleculars de les plantes quan s'exposen a estressos abiòtics combinats, un fet cada vegada més rellevant en el context del canvi climàtic. En un dels seus últims projectes ha desvetllat l'efecte advers de l'acumulació de l'aminoàcid prolina durant l'estrès multifactorial i evidències interessants sobre el paper de l'espermina en la tolerància a un determinat estrès combinat.
Les contribucions de Marcileia Zanatta (grups Materials Moleculars i Materials per a la Producció Sostenible Avançada) se situen entre la intersecció de la química i la ciència dels materials; enfocats en la catàlisi, la captura del CO₂ i les transformacions químiques sostenibles. Actualment treballa en una plataforma multifuncional per a capturar CO2 atmosfèric i transformar-lo en diversos productes químics i combustibles. Aquesta línia de treball constitueix un enfocament capdavanter de la captura directa de l'aire combinada amb la conversió integrada del CO₂.
Edgar Bernad Mechó (Grup sobre Anglès Professional i Acadèmic -GRAPE) centra la seua recerca en l'anàlisi multimodal del discurs per a una comunicació més efectiva. L'estudi de la multimodalitat es refereix a com els diferents modes o recursos comunicatius (tant verbals com no verbals) interactuen per a aconseguir una comunicació efectiva. I és molt important en nombrosos camps (des de la comunicació efectiva en classes universitàries en anglès, a la divulgació científica en xarxes socials). Actualment, explora dos camps, les classes de contingut que es fan en anglès en contextos internacionals per a mirar quines estratègies afavoreixen la comprensió de l'estudiantat; i, d'altra banda, la divulgació científica professional en anglès en format vídeo de YouTube i en format reel d'Instagram.
La tasca investigadora de Noelia Ventura Campos (en els grups de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional -NFN i de Didàctica de la Matemàtica i Didàctica de les Ciències Experimentals - DIMATHEX) marca un punt d'inflexió i serveix d'estímul per a aprofundir en noves aplicacions en l'estudi dels efectes de l'aprenentatge sobre el cervell, la plasticitat cerebral i les xarxes cerebrals amb aplicabilitat al camp educatiu matemàtic, l'anomenada neuroducació matemàtica.
Les línies d'investigació de Sergio Trilles Oliver (grup Tecnologies Geoespacials -GEOTEC) se centren en l'àmbit geoespacial, amb especial atenció a les xarxes de sensors, la interoperabilitat, el geoprocessament i la cartografia web. Actualment, treballa per aplicar la intel·ligència artificial en dispositius de l'Internet de les Coses amb recursos computacionals limitats, mitjançant el desenvolupament d'una plataforma que automatitza la preparació, l'actualització, el desplegament i l'execució de models d'intel·ligència artificial en els mateixos dispositius. Aquesta plataforma té aplicacions en ciutats intel·ligents, indústria 4.0 i salut, entre d'altres.
