La Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real inaugura oficialment la seua 13a edició amb l'exposició col·lectiva de Paco Poyato, Miguel Tinoco i Gerard Bomboi, que podrà visitar-se fins al 25 d'abril
El museu a l'aire lliure del TEST s'expandeix per primera vegada amb un salt del mural urbà a la instal·lació escultòrica de la mà d'Isaac Cordal
La 13é edició del TEST, la Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real, ja està immersa en ple rodatge. El Convent Espai d’Art de la ciutat, seu de l'exposició col·lectiva del TEST, ha acollit aquest cap de setmana la inauguració oficial de la cita artística, en marxa fins al 25 d'abril. Una obertura oficial que ha tingut com a objectiu entaular eixe primer feedback entre públic i artistes, i en la qual ha destacat la sinergia entre la Mostra TEST i Real Jazz, el festival de Jazz de Vila-real, que ha llevat àncores també aquest cap de setmana. Una celebració de l'art “per partida doble” -ha destacat el director del TEST, Pascual Arnal- que han abrigallat l'elenc d'autors que li dona pols i la sessió de Dj Taktel, amb una selecció de vinils de jazz avant-garde i fusió treballats amb escratch i turntablism.
Així, des d'aquest dissabte, el TEST, torna a reafirmar-se com un espai d'experimentació, reflexió i trobada entorn de la creació contemporània i a convertir a Vila-real en un laboratori artístic obert que impulsa noves mirades, acompanya la creació emergent i fomenta el diàleg entre art, territori i ciutadania.
Organitzat pel Departament de Museus de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vila-real, el TEST “impulsa el reconeixement exterior de la ciutat i enforteix la seua presència en els circuits artístics contemporanis, a més de posar en valor una política cultural activa i oberta que entén l'art com a motor de projecció, reflexió i cohesió social”, destaca el regidor de Cultura, Santiago Cortells.
Des de l'estructura original de la Mostra, que ha afermat al llarg de la seua trajectòria, TEST 2026 reuneix en la seua exposició col·lectiva, que obrirà les seues portes en El Convent Espai d’Art de Vila-real del 28 de febrer al 25 d'abril, a tres referents de les diferents disciplines artístiques que, de nou, conflueixen en ella: Paco Poyato (fotografia), Miguel Tinoco (pintura) i Gerard Bomboi (instal·lació escultòrica i pintura). Una de les novetats de l'edició aterra amb el canvi d'estructura de la proposta per al museu d'art urbà del TEST, que per primera vegada s'expandeix amb un salt del mural en gran format a la instal·lació escultòrica de la mà d'Isaac Cordal.
Aquesta 13a edició es caracteritza també pel fil conductor que lliga les propostes dels quatre artistes, amb el concepte de personatge, “o més aviat la relació i la transició entre la persona i el personatge” -matisa Arnal, comú a totes elles. “És una característica molt inherent al món de l'art i la representació, on el que veus no sempre és la realitat sinó una interpretació, una espècie de màscara d'aquesta”, explica el director del TEST.
Així, en els quatre artistes de la Mostra conflueixen “quatre maneres d'entendre i reinterpretar el món que ens envolta; quatre camins que transiten paral·lelismes des de diferents perspectives”, assenyala Pascual Arnal. Paco Poyato ho fa des de la “absurda teatralitat de la realitat”; Miguel Tinoco des de la “poderosa senzillesa de la intimitat”; Gerard Bomboi opta per la “absència i el record”, i Issac Cordal prenent “la ironia, la crítica i l'humor” com a base de la seua obra.
La teatralitat captada per la càmera de Paco Poyato (Madrid, 1978) en el marc de les fires comercials, espais artificials on les persones interpreten rols entre el treball i la celebració, cus la seua proposta per al TEST 2026: Moquetas de colores, espacios de ficción y trajes a juego. Un assaig visual que tracta de buscar el punt excepcional en alló aparentment anodí, posant el focus en les fissures d'aquests esdeveniments mil·limètricament planificats, atenent els seus codis no verbals, des de la vestimenta fins al disseny dels estands. La sèrie fotogràfica mostra la dissolució entre oci i treball, generant imatges que recorren diferents estats entre la intensitat i l'esgotament; i traspua l'aposta de Poyato per un estil que porta, diu, a un terreny “on es desdibuixen les fronteres entre l'elegant i el grotesc”.
“Intente no amagar res: qui s'acosta al meu treball d'alguna manera s'està acostant a mi”, apunta Miguel Tinoco (Badajoz, 1999). Així ho corrobora en Love Life, la sèrie de retrats on representa a persones del seu cercle més pròxim en moments d'intimitat captats durant un any i mig, amb la qual arriba al TEST 2026. Pintures en xicotet format realitzades a plein air -tècnica convertida en un acte d'observació, vincle amb l'entorn i resistència a la producció en sèrie- usant com a estudi mòbil “una xicoteta llanda de Lucky Strike que em va donar la meua mare”, explica. En Love Life recala, de nou, eixa reflexió sobre la identitat a través de la memòria del territori, la cultura local i els records de la infància, i eixa reivindicació de la pausa i el descans enfront del ritme social accelerat, que caracteritza el seu treball.
Rememoradors “és la història fictícia d'un món col·lapsat a través dels ulls de dos personatges encarregats de representar-lo”, explica el pintor i artista multidisciplinari Gerard Bomboi (Castelló, 1994), sobre la instal·lació per al TEST. “Figures de plom” que “evoquen ruïnes i suggereixen presències absents” i que es mouen “sobre paisatges d'espuma i pintura” construïts sobre tres taulers escenogràfics amb materials reciclats per a reflexionar, com tota l'obra de Bomboi, sobre la relació entre espai, memòria i la desaparició de la vida humana en un món artificial i desolat. Sota la perspectiva apocalíptica de Rememoradors, l'artista acosta una realitat que confon joc i guerra, creació i destrucció, i qüestiona com la tecnologia i el conflicte transformen la percepció del que ens envolta i evidència el fràgil del present.
TEST posarà la guinda a l'edició de 2026 amb art urbà. Isaac Cordal (Pontevedra, 1974) convida amb la seua proposta per al TEST “a recórrer la ciutat amb una altra mirada, atenta als xicotets detalls”. A eixes escultures figuratives en xicotet format i mimetitzades en l'espai urbà que amplien la seua sèrie Cement Eclipses, iniciada en 2006 i que ha viatjat ja per ciutats com Berlín, Londres, Bruselas, Zagreb, Viena, Taipei, Montreal, Nueva York, Amsterdam o París. Una reflexió sobre la societat moderna des dels personatges estereotipats que centren la seua obra.
Isaac Cordal prendrà el relleu, amb la seua intervenció escultòrica, a Julián Martínez (Letsornot)), que va signar la intervenció a peu de carrer en 2025. Serà la proposta número 13 del museu d'art urbà de Vila-real, que recorren els murals de gran format de Pantone, Borondo, Escif, Sam3, Louis Lambert (3TTMan), Hyuro, Mohamed L’Ghacham, E1000, Tellas + 2Bleene, Lidia Cao i Dakota Hernández.
Durant la inauguració, el públic ha pogut acostar-se també a la carrera en ascens d'aquests creadors emergents a través dels quatre llibres d'artista editats i que protagonitzen els qui donen forma a l'exposició col·lectiva en aquesta edició i Julián Martínez (Letsornot) autor de la intervenció urbana de 2025.
