No hi ha res més lamentable que un polític que insulta. De manera directa. La falta d’educació, de respecte, cap als oponents polítics demostra la mancança de credibilitat tant, de la persona que ho fa, com dels que li riuen la gràcia. I no cal tenir estudis superiors per a ser educada. Només cal respectar a totes i cadascuna de les persones representades, a través del seu vot, a una cambra, a una sala de plens, o a la institució que siga. Només calen bones maneres, i elegància.
Quan això es perd, les institucions corren el perill de convertir-se en un circ, i per tant deixarien de tindre la serietat i el rigor que mai deuen faltar. Perquè no ens podem permetre que les decisions que es prenen a aquestes institucions estiguen en mans de comediants.
Lamentablement, a Benicàssim, tenim un exemple. Els plens són tensos, com a tots els pobles, però les faltes de respecte des de l’equip de govern són constants, potser per a dissimular les mancances pròpies, i desviar l’atenció. I les justifiquen acusant-nos de tindre la pell molt fina.
A l’última sessió, vam haver de demanar, per favor, que ens permeteren acabar amb dignitat una intervenció fins a cinc vegades, perquè algun regidor descol·locat no era capaç d’escoltar el que els altres teníem a dir, com si tinguera en el seu poder la veritat absoluta, sense deixar que la diversitat de punts de vista enriquira el debat, o més enllà, sense voler escoltar allò que els havíem de dir i, per descomptat, sense respectar els torns de paraula.
No el podem culpar, l’escola fa molt. Cal ensenyar amb l’exemple, i a Benicàssim un càrrec (o dos) no són sinònims de l’escola d’Atenes. No passa res, aguantarem el tipus. Per sort, no totes les persones que conformen un govern són iguals, encara que estiguen sota les mateixes sigles. Hi ha moltes maneres de fer política.
Per a Compromís, sempre de baix cap a dalt, amb humilitat i transparència. No cap altra manera. Al cap i a la fi, “a todos nos gusta la fruta”, però cal saber quan menjar-la perquè no ens pare malament.
