Les festes de la Magdalena són molt més que un calendari d’actes. Són el relat que la ciutat fa de si mateixa. Són identitat, tradició i també una oportunitat per mostrar què som i què volem ser com a poble. Per això resulta especialment preocupant que, en la programació oficial de concerts de la Magdalena 2026, no hi haja hagut ni una sola actuació en valencià.
El govern municipal de Castelló va presentat un cartell apostant per un perfil de música comercial pensat per omplir places i sumar reproduccions en Spotify. Però en tot aquest programa no hi havia espai per a la música en la llengua pròpia de la ciutat. Ni un grup, ni una banda, ni una proposta que represente el ric ecosistema musical valencià que existeix i que ompli sales, festivals i places arreu del territori.
I no és per falta d’alternatives. La Fira Valenciana de la Música, una plataforma que impulsa i projecta el talent musical del nostre país, s’havia oferit en anys anteriors per organitzar concerts dins de la Magdalena. Una oportunitat perfecta per portar a Castelló grups consolidats i emergents que canten en valencià i que connecten amb un públic cada vegada més ampli. Però l’Ajuntament ha preferit mirar cap a un altre costat. Inclòs culpabilitzar que sinó hi han no és pel govern, sinó per la decisió de l’ens fester.
La paradoxa és que, mentre la programació oficial ha ignorat la nostra llengua, ha sigut la societat civil qui ha pres la iniciativa. Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló, junt amb algunes de les colles més reivindicatives de la ciutat, com la Colla Raval, van decidir organitzar concerts per garantir que la música en valencià també tinga espai durant les festes. Una vegada més, la ciutadania suplint el que les institucions haurien d’haver fet des del primer moment.
No és una qüestió menor ni anecdòtica. Les institucions públiques tenen també una responsabilitat cultural. Promoure la llengua pròpia no és un caprici ideològic, sinó una obligació estatutària i un compromís amb la diversitat cultural. Quan l’Ajuntament invisibilitza la música en valencià en l’escenari principal de les seues festes, està enviant un missatge molt clar, i és que la nostra llengua és prescindible.
I això és especialment greu en una ciutat com Castelló, amb una escena musical valenciana viva, creativa i amb projecció. Des de grups que omplin festivals fins a bandes emergents que representen una nova generació d’artistes que creen, canten i innoven en valencià.
Per si fora poc, aquesta Magdalena també va començar amb una altra polèmica cultural, amb la retirada de la cançó promocional de les festes per problemes de drets d’autor, posterior rectificació. Un episodi que evidencia una certa improvisació en la gestió cultural del govern municipal.
Les festes de la Magdalena són patrimoni col·lectiu. No pertanyen a cap govern ni a cap partit. I precisament per això han de reflectir la pluralitat, la cultura i la llengua de la ciutat.
Si la música en valencià ha acabat sonant aquesta Magdalena, ha sigut gràcies a les colles, als col·lectius culturals i a la gent que continua defensant que la llengua pròpia també mereix un lloc a l’escenari.
Perquè una ciutat que es queda sense la seua llengua en les seues festes, en realitat, s’està quedant sense veu.
