Jueves, 4 de junio, 2020  |  
‘Relats de Dones 2017’ aborda les vivències d’un grup de dones hindús i d’una professora i mare de família ‘itinerant’ ‘Relats de Dones 2017’ aborda les vivències d’un grup de dones hindús i d’una professora i mare de família ‘itinerant’

- 30 abril, 2018 -

L'exemplar arreplega les dos obres guanyadores del concurs de relats organitzat anualment per la Regidoria d’Igualtat de Castelló ‘Relats de Dones 2017’ aborda les vivències d’un grup de dones hindús i d’una professora i mare de família ‘itinerant’

L’exemplar arreplega les dos obres guanyadores del concurs de relats organitzat anualment per la Regidoria d’Igualtat de Castelló

Castellón Información

La vicealcaldessa i regidora d’Igualtat, Ali Brancal, ha presentat aquest matí el llibre “Relats de Dones 2017” que conté les dues obres guanyadores del concurs de relats organitzat per la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló.

Els relats arreplegats en el llibre són ‘Los seres de polvo’, de María del mar Noguera Couceiro, i ‘Abanicos de papel’, de Marta Marco Alario.

‘Los seres de polvo’ és un relat que narra les vivències d’un grup de dones hindús de diferents edats i condicions que comparteixen l’experiència d’haver patit atacs amb àcids. Desfigurades i aïllades de la resta de la societat, lluiten per tirar endavant amb l’ajuda d’una dona anglesa sensibilitzada amb la seua causa. El relat pretén cridar l’atenció sobre la situació de la dona, no solament en altres cultures, sinó també en la nostra, en la qual les agressions i la discriminació, per molt que ens pese, no han sigut encara eradicades. Les dones sense rostre del relat aspiren a denunciar la constant violació dels drets de les dones i alhora reclama l’adopció de mesures perquè cap dona siga, per la seua condició, víctima d’abusos.

Per la seua banda, ‘Abanicos de papel’ arreplega les experiències d’una professora de Llengua Castellana i Literatura que, a més d’exercir la docència cada curs en un institut diferent, exerceix com a dona, com a mare i com a opositora en un món al que encara li queda molt treball per fer en matèria d’igualtat. Es tracta, d’altra banda, d’un divertit, afectuós (i a voltes duríssim) al·legat a favor de l’escola pública que rema, contra vent i marea, perquè els seus alumnes arriben al millor dels ports: l’educació de qualitat.

Google+
Whatsapp Telegram


No hi ha comentaris per el moment

Escriu el primer comentari!

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *