Joan Carles Girbés: “Hi ha tants premis en l’actualitat que guanyar un no és garantía de gran cosa”
Andrea Agut / Castellón Información
Des de l’arribada de la democràcia a Espanya, els territoris de parla catalana han celebrat, cada vegada amb més freqüència i varietat, una cultura literària silenciada durant dècades. Segons la Generalitat Valenciana, al País Valencià s'organitzen a l’any més de 30 guardons literaris de diferents categories recolzades per institucions i empreses del gremi que busquen, entre altres objectius, donar a conèixer talents emergents darrere del bolígraf.
No obstant això, l’últim escàndol protagonitzat pel pseudònim Carmen Mola, Premi Planeta 2021, posa en dubte la utilitat dels guardons del sisè art com a impuls professional per als nous i poc coneguts escriptors. Per tant, des de la influència dels premis literaris s’orienta una part de les inclinacions literàries dels lectors, ajudant a modelar, d’aquesta manera, el cànon que fixen els crítics a l'hora d'elevar els artistes a l'esfera mediàtica. “No es pot posar a tots els premis en el mateix sac, hi ha que són simples maniobres editorials i altres que sí que compten amb una transparència notòria”, afirma Jan Brugueras i Torrella, escriptor, i actual director d’Edicions Tres i Quatre, fundada en València al 1968 per Eliseu Climent.
Brugueras i Torrella és també el gerent de la Llibreria Tres i Quatre, coneguda per haver representat la resistència de la llengua valenciana a la Comunitat durant la dictadura del general Franco. A més, des de 1973, Edicions Tres i Quatre organitza els Premis Octubre, que consten de quatre guardons diferents organitzats per gèneres (assaig, narrativa, poesia i teatre) i on es convoca un jurat de cinc persones a cada categoria amb un nivell d’elevada especialització en el gènere corresponent i que compten amb cert reconeixement que puga servir de “reclam” perquè s'hi presente gent, segons Brugueras i Torrella.
“És una qüestió de buscar qualitat literària”, afirma Jan Brugueras, explicant que les coordenades d’elecció tracten de no ser limitades, sinó que els premis intenten potenciar la varietat temàtica per trobar “l’excel·lència escrita”. Brugueras recalca que des de les primeres celebracions dels Premis Octubre no ha disminuït la “voluntat” de conèixer o fer emergir nous autors de la “nostra llengua”. El també historiador català subratlla que la majoria dels primers guardonats pels Octubre, en la categoria de narrativa, van esdevenir clàssics de la literatura catalana presentant les seves primeres obres, com és el cas de Joan Francesc Mira o Josep Piera.
Altrament, el caràcter remunerat d’alguns guardons permet als escriptors i escriptores professionalitzar la seua vocació. Tot i això, la majoria dels premis que se celebren al territori valencià no ofereixen compensació econòmica i alguns que sí la proporcionaven anteriorment, com és el cas del Premi de les Lletres Valencianes, dotat, fins a 2012, de 150.000 euros per la Generalitat Valenciana, han suprimit aquestes ajudes. Joan Carles Girbés, periodista i actual director dels segells Amsterdam, Ara Llibres i La Casa dels Clàssics, de la cooperativa catalana Som, sosté que la numerosa proposta de premis literaris amb activitat en l’actualitat provoca que la funció dels premis de ressaltar un llibre sobre uns altres "no té tan d’efecte del que hauria de tindre". Girbés critica que “hi ha tants premis, que guanyar un en l’actualitat no és garantia de gran cosa”.
El també president de La Setmana del Llibre en Català des de 2019, principal acte editorial i literari celebrat cada any a Catalunya, explica que de vegades depenent del resultat del mateix premi, hi pot esdevenir una “troballa” d’un original que, de no ser pel guardó, no s’hi haguera conegut mai, o es pot produir un efecte nociu en el que finalment l’editor ha de publicar el llibre guanyador i pot ser aquest coincideix amb les seues pretensions, aclareix Joan Carles Girbés. “Les dimensions d’un premi com el Planeta no tenen res a veure amb la realitat valenciana, on no hi ha aquest ús perniciós de la literatura que té com a objectiu fitxar autors de la competència”, sentencia Girbés.
“Per a poder viure de la literatura has de guanyar un Premi Planeta o un Premi Azorín”, afirma Lidia Santacreu Ferrà, jove poeta valenciana, explicant que, tot i que ha guanyat més de cinc guardons arreu de tot el territori valencià, compta amb quatre obres publicades i ha participat en “incomptables” recitals poètics, tal i com explica, no podria pagar “ni un mes de lloguer” amb els beneficis econòmics que li ha proporcionat la literatura. Tot i això, Santacreu admet que la seua vocació artística va començar en guanyar el Premi Literari Ciutat de Carcaixent, cosa que li va permetre poder publicar el seu primer llibre Metamorfosi de l’amor, arran de la reacció de Bernat Capó, periodista i escriptor alacantí.
“Si no arriba a ser per aquests premis no m’haguera valorat mai com a escriptora”, admet Santacreu, apel·lant al conjunt d’artistes que, segons la poetessa, sense l’aprovació d’un jurat extern no són capaços de reconèixer el seu treball. “És una forma de perdre la por a fer el que fas”, diu la creadora de contingut poètic digital i actual coordinadora de Les 9 muses, una associació de dones artistes joves que, entre altres coses, dóna visibilitat a nous talents femenins de tota mena de branques artístiques mitjançant un compte d’Instagram i una pàgina web pròpia. “Les xarxes socials són un altaveu essencial, però no podem oblidar els actes o els recitals en directe on la poesia cobra vida”, conclou Santacreu.
