Crec que no hi ha millor paraula per descriure la política espanyola, i segurament també la justícia, els grans mitjans de comunicació i el gran poder econòmic que es presta a l’espectacle vomitiu dels darrers dies, en què els plumilles de l’M30 estaran fascinats, però que està ben lluny del que realment necessitem.
La gent no pot aconseguir un sostre on viure. Les llistes d’espera s’incrementen i la generació del baby boom s’aproxima a la jubilació sense que el sistema sanitari es prepare. La inflació no para de créixer i els jornals no pugen. L’únic que puja és la temperatura de la mar, amb tot el que això suposa per tenir una altra DANA o per les collites de les quals ens alimentem. La intel·ligència artificial canviarà els models productius i les relacions laborals. El turisme no ens salvarà quan s’acaben els fons europeus. En definitiva, no parem de tenir reptes en sanitat, model productiu, realitat climàtica, economia familiar i habitatge. Però, malgrat tot això, a Espanya s’ha de parlar de PPGotera i PSOEtilio.
Vaja per davant que a nivell mundial tampoc està millor la cosa. El genocidi televisat d’Israel als palestins amb la passivitat dels dirigents internacionals, el racisme institucionalitzat als Estats Units i les amenaces de Trump de detenir el governador de Califòrnia només perquè pensa diferent, l’atac de l’Iran a Israel, Rússia envaint Ucraïna. La guerra, el racisme i el totalitarisme com a forma de funcionar, mentre contaminem el mar en lloc de salvar vides, condemnen la classe treballadora a patir un immens dolor. Però tornem a l’Estat espanyol.
El PSOE ha de convocar eleccions. Ara com ara no s’ha provat que els lladres de Cerdán i Ábalos finançaren il·legalment el partit, però que els dos últims secretaris d’organització del PSOE siguen aquesta gentola no dona per a més.
La justícia s’ha de reformar i cal acabar amb la impunitat dels jutges aforats. És indecent que sense cap prova, de fet amb proves en contra, un jutge es crega intocable i porte el fiscal general de l’Estat a judici. Si no tens proves, has de perseguir qui calúmnia i difama i protegir l’innocent. Acusar sense proves hauria de suposar inhabilitació.
Pel que fa a la UCO, crec que no hi ha dubtes que els darrers àudios del PSOE són reals. Ara bé, recordem que existeix la policia patriòtica, o millor dit, aquella policia que va incomplir totes les seues obligacions i juraments per inventar-se proves contra els qui no pensaven com ells. Aquests també haurien d’estar inhabilitats una bona dècada. El fet de no poder donar credibilitat als informes policials perquè tenim constància que en més d’una ocasió s’han inventat proves és una tragèdia.
Si el PSOE ha de convocar eleccions pels àudios de Koldo, el Partit Popular s’hauria d’haver dissolt per la trama de Bárcenas i per haver utilitzat funcionaris i jutges per perseguir els adversaris polítics. Senzillament no són un partit democràtic.
No podem permetre en democràcia que hi haja mitjans que difonguen mentides conscientment, perquè això va en contra dels principis constitucionals que reconeixen el dret de tota la gent a una informació veraç. Però clar, qui és el censor. De veritat que la manca d’ètica de gent que són periodistes, ja ni entrem en els agitadors, fa un mal terrible a la democràcia.
Parlar de les empreses corruptes que paguen “mordida”s de centenars de milers d’euros o del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i la poca vergonya i el terrible mal que ha fet i continua fent la negligència sobrenatural en la seua gestió diària... per a això em falten paraules, la veritat.
Amb aquest panorama, el capitalisme ens envia a l’extrema dreta a dir barbaritats amb el suport de la dreta i l’atenció dels mitjans. Ens distreuen mentre els grans reptes continuen aquí i no marxen. I així estem, entre festes i saraus, entre polèmiques i corruptes, entre totalitaris, reaccionaris i poca-vergonyes, allargant l’agonia i sense atendre els grans reptes que enfronta la nostra societat.
Només demane disculpes per no haver estat capaç de traslladar a la classe treballadora la necessitat de la unitat d’acció i la creació d’espais alternatius de creixement, de suport mutu, d’enfrontament als totalitaris des del meu xicotet lloc de responsabilitat política. I mantinc l’esperança que tota aquesta pudor i corrupció no ens acabe llevant les ganes de viure lluitant per la llibertat, les persones, la justícia, la fraternitat i el respecte entre els pobles. Ens ho mereixem malgrat tots ells.
