A la Comunitat Valenciana hi ha un total de 549 societats musicals federades, amb més de 600 escoles de música
Castellón Información
El Ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es declara bé d’interés cultural immaterial la tradició musical popular valenciana, materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana. Així mateix, el ple ha acordat deixar sense efecte l'Ordre 1/2011, que declarava aquesta tradició com a bé immaterial de rellevància local.
La tradició musical popular de la Comunitat Valenciana està materialitzada principalment per les societats musicals, que són entitats de caràcter privat, sense ànim de lucre, formades per músics, socis i simpatitzants i constituïdes legalment i inscrites en un registre públic.
Les societats musicals estan presents en pràcticament tot el territori valencià i són un exemple d’èxit que perdura en el temps i que creix constantment. A la Comunitat Valenciana hi ha un total de 549 societats musicals federades, amb més de 600 escoles de música i escoles d’educands.
El pes d'aquestes societats en tot el territori i la interacció entre aquestes es va plasmar amb la creació de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, que enguany compleix 50 anys i compta amb 549 societats musicals associades, que aglutinen 40.000 músics, 60.000 alumnes i 200.000 socis.
La passió per l'ensenyament i la pràctica de la música, la transmissió cultural o la creació d’espais de convivència i d’oci, així com la realització personal, són algunes de les característiques que les societats musicals conserven des de l'origen de les primeres bandes, fa més de dos-cents anys.
A més, estan arrelades amb força al municipi com a estructura de dinamització, cohesió social i de representació col·lectiva. També ofereixen un servei com a agrupació musical i com a centre educatiu al municipi.
A més de la declaració, el decret estableix també una sèrie de mesures de protecció i salvaguarda del bé, com la de dur a terme tasques d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació del bé, entre altres, per a garantir la seua protecció i preservació o vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cultural.
