Vera Bou. Portaveu adjunta del Grup Municipal Compromís a l'Ajuntament de Castelló
Estem de ressaca del dia de Sant Joan i això comporta que, com cada any, la vespra de la nit de Sant Joan, al cim de la muntanya del Canigó, als Pirineus, s’encén una foguera, de la qual es recull la flama que es distribueix per tots els territoris on es parla la nostra llengua. Una representació de la llum i la fraternitat que pot omplir una mateixa manera de parlar.
El 23 de juny a la vesprada, al voltant de les 20.30 h, a la platja del Gurugú, al Grau, va arribar la Flama del Canigó per encendre la foguera, per tal de recordar-nos que érem, som i serem País Valencià.
En aquests temps convulsos que vivim en la política estatal i mundial, estan molt bé aquests actes de conciliació per tal de recordar-nos qui som i a què hem vingut. Ara més que mai, existeix la necessitat de reivindicar, d’exigir i de deixar clar que la nostra llengua i idiosincràsia no es toquen. Estem assistint a una ofensiva, des que el Partit Popular governa el País Valencià amb el suport de Vox, contra la nostra llengua, contra l’educació pública, contra la memòria democràtica i contra qualsevol expressió de diversitat cultural o crítica social. Les decisions no són casuals ni aïllades, són part d’un projecte reaccionari que pretén desmantellar dècades d’avanços socials i culturals construïts des dels moviments populars i també des del valencianisme polític que ara representa Compromís. Eliminar l’ensenyament en valencià, censurar actes o retirar subvencions a entitats culturals són atacs directes a la identitat col·lectiva del poble valencià. I no sols a la seua identitat, sinó també al seu dret a existir amb dignitat, amb veu pròpia i amb memòria. L’extrema dreta no tem una llengua, tem un poble que pensa, que s’organitza i que recorda.
En l’actualitat tenim dins les institucions i al govern els néts nazis del Cid Campeador, amb l’objectiu de retallar drets valencians i fer-nos oblidar qui som. Però no saben que ni la decisió del Borbó de cremar la ciutat de Xàtiva com a represàlia pel seu suport a l’arxiduc Carles durant la Guerra de Successió espanyola, ni la posterior derogació dels Furs valencians per part de Felip V, amb l’objectiu d’eliminar les particularitats i la identitat valenciana, va poder amb nosaltres, els valencians. El foc és un símbol de resistència per a nosaltres.
Som un poble molt resilient, que n’hem eixit de moltes i de molt grosses. La darrera, i que encara sagna, és la DANA del 29-O. Però tranquils, d’ací a poc, en 20 dies exactament, Mazón dimitirà, perquè ja tindrà la seua pagueta assegurada. Però els valencians no ens conformarem fins que eixe partit corrupte en el seu ADN vaja a l’oposició, d’on mai hauria hagut d’eixir.
Que la Flama arribe la nit de Sant Joan als pobles on els ajuntaments censuren la música en valencià o retiren llibres de les biblioteques escolars és, paradoxalment, més necessari que mai. Perquè és precisament allí on fa falta avivar l’espurna de la consciència. Allí on la dreta i l’extrema dreta volen imposar silenci, la Flama porta paraula. On volen oblit, porta memòria. On volen submissió, porta foc. No passaran, si no els deixem passar.
Perquè mentre Vox parla d’“adoctrinament” a les escoles, ells imposen un pensament únic. Mentre parlen de “llibertat”, prohibeixen la diversitat. I mentre acusen els altres de “sectarisme”, construeixen un projecte autoritari que menysprea el diferent, el pobre, el migrant i qui parla la seua llengua amb orgull.
El futur serà nostre, si l’encenem. La història ens ensenya que cap poder autoritari és etern, però també que les conquestes socials no es mantenen soles. Cal defensar-les dia rere dia, amb cada gest, amb cada paraula, amb cada acte públic.
Aquest 23 de juny, portar la Flama del Canigó a cada racó del País Valencià és un acte de resistència. No ens rendim. No oblidem. No callem.
Visca la Flama! Visca el País Valencià! Fora feixistes dels nostres pobles!
