El passat 28M a Vila-real, del que era Unides Podem, vam perdre la representació a l'ajuntament. Els socialistes estan governant en minoria perquè la “altra esquerra” auto denominada antifeixista, va decidir no governar conjuntament en el municipi. I hauran passat algunes coses. No hi ha soroll o almenys després del vídeo que van traure de compromís sobre l'accident de Serralvo, no m'ha arribat res de res, és a dir que les coses estan mediàticament com apaivagades. O és que Vila-real ja no “Avança”?
Sembla que el que avança ara és Espanya. Lema actual del govern, com copiat de Vila-real. El PP amb Feijoo i Ayuso s'encarreguen que els mitjans esten pendents del “Antisanchismo” i com no, també, pendents de què és el que cal maleir de Podemos, encara que queden 5 representants en el congrés. Per a arribar a això, ho resumisc de la següent manera. El 23J la gent de Podemos ens vam haver de conformar amb estar en una coalició que diu que suma, perquè si no haguera sigut d'eixa manera Feijoo estaria governant amb l'extrema dreta i això que España Avança no seria lema del govern actual d'Espanya. Al País Valencià, les de podem vam haver de conformar- nos amb gens de representació, perquè els “Antifeixistes” (això diuen) de Compromís no van voler que Podem estiguera en algun lloc d'eixida per a eixes eleccions, com a exemple només posaré el cas de Castelló. Sabíem totes, que sense la participació de Marisa Saavedra, no hi hauria representació i així va ser. Moltes persones no coneixien la candidatura que es va presentar. I les organitzacions que van vetar i “van organitzar” campanya no van treballar el que havien de treballar en campanya, excepte part de la militància d'Esquerra Unida. I encara així, també part de la militància de Podem, treballem per alguna cosa que ni ens venia ni ens convencia ja en eixe moment. Només per l'objectiu, no aconseguit a Castelló, que la ultradreta no trauera representació. Les decisions preses per Sumar, a Castelló no van servir de res, al contrari, van acabar amb el treball fet fins a eixe moment per Unides Podem a la província. Cap representant de Podem PV va arribar al congrés, eixe va ser l'assoliment de Sumar. L'argument base d'elles va ser que com Unides Podem va quedar fora de les Corts Valencianes, no som garantia de victòria. L'anàlisi comunitari de la derrota del Botànic me'l salte, reconeixent que vam tindre errors que ens van perjudicar directament. Però una conclusió bàsica és que la campanya mediàtica des de Madrid va ser peça clau en el resultat, si no que li ho diguen a la senyora que en el mercat de Vila-real em va comentar que Héctor Illueca li havia agradat i havia sigut el millor en el debat de A’punt, però fins i tot mirant la cara d'ell en el cartell i la de Marisa a la qual li votaria directament, ella com un mantra repetia que a “Irene no li votava”. Eixa és i eixa va ser una de les claus de no haver aconseguit eixe 5% electoral. Una altra, la tendenciosa posició de Yolanda en plena campanya d'Unides Podem al País Valencià. I més protagonistes.
Zero diputades o diputats de Podem de la comunitat però 5 en total de tot l'Estat. 5 diputades que hui dia són el blanc per a la guerra bruta dels qui es fan eixa guerra. Hui dia la premsa ventila que “Podem complica la legislatura”, que les de podem són trànsfugues, que hi ha gent de podem que dimiteix i es dona de baixa, tot a primera pàgina. els més reaccionaris trauen suc en el seu afany anti Sanchez, i altres ja tal. Es qüestiona que no s'haja demanat el vot a la militància, però que sapieu que la majoria de la militància està des del minut zero decebuda d'aquella decisió de nomenar a dit a Yolanda com el cap que ens anava a portar a totes a un canvi total. Res més llunyà a la realitat, es van anar pel camí que assenyalava el dit que marca un lideratge que per part meua no entenc i m'ha anat decebent dia a dia, perquè sol val cap al que apunta eixe dit i no ha valgut fins al moment per a totes les formacions per igual. Als qui acusen de transfuguisme sol dir-los que gràcies a la campanya que vam fer la militància de Podemos el 23j es van aconseguir uns quants vots més, inclòs el meu, encara que ja es que el meu vot es va anar
al fem a Castelló, però milers de vots de la nostra militància van servir perquè algunes i alguns quants representants, estiguen assegudes hui en el congrés de diputades i diputats, en lloc de les nostres militants vetades. Els nostres vots i els nostres discursos en assemblees, majoritàriament són que ja no és possible continuar aguantant vetos i menystinc, per tant no ha fet falta una altra vegada votar, perquè ja hem votat que volem autonomia política de la nostra gent en el congrés. I una altra maniobra més és pretendre llevar-nos el que hem aconseguit. És incomprensible la posició dels Comuns que ara de comuns sembla que ja no tenen res, volen arrabassar amb la vella política i amb l'empara de “els seus principis” i no els d'una nova política el que no és d'elles. No han entès ni saben aplicar allò de… cadascú segons la seua capacitat, a cadascú segons la seua necessitat. Vigent, molt vigent d'aprendre i aplicar.
La gent de Podemos continuem debatent encerts i errors de dalt i de baix, la majoria de la nostra gent està per l'autonomia política, algunes quantes encara mantenen que cal seguir amb eixa “unitat”, que per a la meua per exemple va deixar de ser unitat des que segons acords i declaracions seria un procés unitari, transparent, participatiu, cohesionat, fratern, no sent almenys ni una d'eixes categories. I això és molt qüestionable per part meua. Fins ara no ens hem manifestat públicament des de baix, però ja està bé. Es va acabar la paciència, es va esgotar el temps de reflexió i colps de pit. Això li ho deixem als que creen en el diví a cegues, ja hem posat diverses vegades les galtes, ja està bé. a la meua manera diria ja va estar bo, encara que no haja sigut bo per a totes. I seguirem buscant eixos processos unitaris, amb respecte i amb l’aplicació de eixes categories democràtiques en la pràctica política.
