El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha defés a Almeria una política agrària comuna forta, verdaderament comuna i plenament europea, i ha reclamat que la futura PAC mantinga el suport específic al sector de fruites i hortalisses amb les característiques actuals, sense obrir la porta a un cofinançament nacional que, al seu juí, posaria en risc l’estabilitat del model.
L’Assemblea General de l’AREFLH se celebra a Almeria els dies 16 i 17 de març, amb una conferència pública centrada en el futur de les intervencions sectorials en la pròxima PAC.
Durant la seua intervenció, Barrachina ha advertit que una de les principals amenaces per al sector hortofructícola en el pròxim període de programació implica exigir als estats membres un cofinançament del 30 % en les ajudes a través de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses. “No podem acceptar un model que trenque la uniformitat de les ajudes, genere desigualtats territorials i debilite un instrument que ha sigut decisiu per a modernitzar i reforçar la competitivitat del sector”, ha assenyalat.
El conseller ha defés que la Comunitat Valenciana manté des del primer moment una posició clara consistent en “més PAC, més pressupost agrícola, menys burocràcia i una política plenament europea, sense renacionalització financera ni competencial”. En este sentit, ha insistit que la futura PAC no es pot convertir en un canal indirecte per a traslladar ajustos econòmics a les comunitats autònomes.
Barrachina ha subratllat, a més, que la Comunitat Valenciana té un sistema agroalimentari fortament orientat a l’exterior, que en 2025 va aconseguir un rècord històric de 10.197 milions d’euros exportats, per la qual cosa es va situar com la tercera autonomia exportadora d’Espanya en este àmbit. Al seu juí, eixe lideratge se sosté en part gràcies al suport europeu a les organitzacions de productors de fruites i hortalisses, especialment en un territori marcat pel minifundisme i per la necessitat de guanyar dimensió comercial.
“L’ajuda sectorial a les OPFH ha funcionat. Ha afavorit la reestructuració de les entitats, ha impulsat processos d’integració i ha permés que moltes explotacions continuen sent viables en un entorn cada vegada més exigent”, ha afirmat el conseller.
La Generalitat ha reiterat la seua oposició frontal al cofinançament d’estes ajudes i ha reclamat, com a mínim, que qualsevol organització de productors que tinga un programa operatiu aprovat puga finalitzar-lo amb càrrec íntegre a fons europeus. La Comunitat Valenciana planteja que eixe període transitori es mantinga, almenys, fins a 2032. Com a alternativa, proposa que qualsevol aportació nacional quede reduïda, si és el cas, a un percentatge merament testimonial, d’un màxim del 5 % en els dos pròxims períodes de programació.
Segons ha explicat Barrachina, el finançament 100 % comunitari ha garantit fins ara un tractament uniforme de la mesura, amb independència de la seu social de cada organització. Introduir un cofinançament compartit entre Estat i comunitats autònomes, ha advertit, obriria un escenari de més complexitat administrativa i de possibles desequilibris en un país descentralitzat com Espanya, a on una comunitat pot gestionar pagaments d’organitzacions amb explotacions repartides per diferents territoris.
Finalment, el conseller ha insistit que la pròxima PAC ha de continuar sent una política al servici de la renda agrària, de la competitivitat i de l’equilibri territorial. “El que està en joc no és un ajust tècnic. Està en joc la continuïtat d’un model que ha ajudat els xicotets productors, ha donat estabilitat al sector i ha permés adaptar les nostres estructures a l’evolució dels mercats”, ha conclòs.
