Fa ara 50 anys, Vila-real pressionava per a que el pavelló acabat de construir portara el nom del ciclista local Juan Bautista Llorens, set voltes guanyador del campionat d’Espanya
Sense xarxes socials ni mitjans de comunicació com els actuals, fa 50 anys Vila-real buscava nom per al pavelló poliesportiu acabat de contruir amb certa pressió social per tal que homenatjara el ciclista local Juan Bautista Llorens. Els set voltes guanyador del campió d’Espanya va faltar el 1937, però més de tres dècades després el veïnat continuava recordant les seues fites i reclamant un honor en forma d’edifici.
“Es una idea excelente”, assegurava la prensa de l’època. I afegia: “Ambos dos, el pabellón y el deportista, saldrían beneficiados; aquel porque participaría en cierto modo del prestigio del campeón, y éste porque evitaría caer en el anonimato”. De fet, els mitjans aprofitaven l’ocasió per a censurar la falta de reconeixements a qui va ser un prodigi del ciclisme.
“Lo cierto es que, a pesar de los grandes triunfos conseguidos con su esfuerzo en el deporte del pedal, lo tenemos un punto menos que olvidado”, lamentaven, i urgien més esforços municipals per tal de donar-li rellevància. A jutjar per la societat de l’època, les lletres sobre la façana del nou edifici “pregonaría a los cuatro vientos lo que fue en realidad: un auténtico superclase, siete veces campeón de España”.
I així va ser, el poliesportiu -ara també nou- va acabat anomenant-se Juan Bautista Llorens, més tard Campió Llorens, però sempre com a record del primer ciclista espanyol que va competir en Amèrica, a banda d’altres mèrits esportius. Un carrer, la carrera memorial en el seu honor i el nomenament, l’any 1987, com a Fill Predilecte de Vila-real completen l’homenatge.
El pròxim mes de setembre, el calendari marcarà el vintè aniversari de l’etapa ciclista que va acabar amb un record cap a Juan Bautista Llorens Albiol, que va morir als 40 anys el 1937, durant la Guerra Civil, després d’emmalaltir mentre combatia en el bàndol republicà.
