Setembre és el mes de la mobilitat o, millor dit, en setembre se celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible i el Dia Mundial sense Cotxe, dues celebracions que busquen posar en valor una altra forma de moure’ns: menys contaminant, menys sorollosa, més saludable, més segura, més humana i molt més econòmica.
No ens equivoquem, el vehicle privat és un luxe i una necessitat, tot alhora. Un luxe, perquè poder agafar el teu cotxe quan vulgues i, en unes hores, estar a 500 quilòmetres d’on vius és una cosa extraordinària a la qual no sempre li donem el valor del que hi ha darrere; i una necessitat, perquè, especialment a Castelló, som milers els que depenem del nostre vehicle privat per acudir al treball i guanyar-nos la vida.
Però els vehicles privats tenen un cost, ocupen un espai. De fet, la majoria del temps estan aturats al carrer i el lloc que ocupen als nostres carrers és la majoria de l’espai públic, tant per aparcar com per circular. La ciutat i les carreteres estan fetes per al vehicle privat.
En un món que ha de guanyar espai a les ciutats per a les persones i també per als arbres i així reduir l’impacte de les onades de calor. En un món on la mateixa Agència Internacional de l’Energia està cridant a l’ús del vehicle privat compartit, al transport públic, al teletreball i a les setmanes laborals de 32 hores o quatre dies per reduir el cost i consum d’uns combustibles que ja han deixat enrere el dia del 'peak oil' (la màxima capacitat d’extracció de petroli). En un món com el que vivim i amb els reptes que té, anar cap a una mobilitat sostenible ja no és una opció, ha de ser una necessitat si volem poder seguir amb les estructures de treball que tenim sense risc de col·lapsar per un preu desbocat dels combustibles.
No obstant la necessitat de potenciar el transport públic, l’ús de la bicicleta, ciutats més saludables i amables amb els vianants, el govern de la dreta ha decidit que no, que ells no van per eixe camí, que una cosa és el que diu el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Castelló, un document preceptiu del nostre planejament urbanístic. Ells han decidit que la mobilitat sostenible no va amb ells.
El Partit Popular, aquesta legislatura, ha eliminat carrils bici, carrils bici que, segons els documents que aprova i envia a la Comissió Europea, diu que són vitals per a Castelló. El PP ha decidit no seguir ampliant la xarxa de carrils bici, eliminar el suport a les entitats que la fomenten. Ha eliminat freqüències d’autobusos i el nou contracte de transport públic és continuista, sense cap ambició i incapaç de donar el servei adequat perquè cada vegada més persones ens passem al transport públic.
La situació és tan surrealista que el PP va buscar concessionaris de cotxes per promocionar la Setmana de la Mobilitat Sostenible, sense cap pudor.
Jo els avance que Compromís sí que tenim clar que cal potenciar l’ús de la bicicleta en la nostra ciutat, i també que som ambiciosos, i molt, en el desenvolupament d’una xarxa de transport públic ambiciosa, no sols dins la ciutat, sinó connectant l’àrea metropolitana de Castelló, perquè la mobilitat és un dret i s’ha de garantir, i amb seguretat i a un preu econòmic, una mobilitat no contaminant i per a tots i totes, no sols per als que puguen comprar un vehicle privat que molta gent no es pot permetre.
