El VII Congrés Investigació i Gènere reconeix treballs acadèmics en diferents etapes formatives i reivindica una ciència i una tecnologia més rigoroses i inclusives
La Universitat Jaume I (UJI) ha celebrat la setena edició del Congrés Investigació i Gènere, una trobada impulsada per la Unitat d’Igualtat en col·laboració amb la Fundació Isonomia per a promoure i reconéixer la investigació i la docència en els estudis de les dones, feministes, de gènere i de la diversitat afectivosexual. La jornada ha inclòs el lliurament dels VII Premis Investigació i Gènere-Universitat Jaume I, als quals s’han presentat un total de 20 comunicacions.
En la categoria de tesi doctoral, el guardó ha sigut per a María Teresa Agut García pel treball 'La cooperación jurídica y la protección de los derechos de las víctimas: la Orden Europea de Protección'. En la modalitat de treball final de màster, ha resultat premiada Lorena de Santiago Cabrera per 'Análisis comparativo entre mujeres y hombres en variables relacionadas con la práctica del triatlón federado en la Comunidad Valenciana'. Finalment, Irune Zorío Lucha ha obtingut el premi al treball de fi de grau per 'La construcción de los roles de género en La Bella Durmiente: evolución de los motivos narrativos desde la tradición hasta la actualidad'.
La perspectiva de gènere, essencial per al rigor científic
El congrés ha començat amb la inauguració a càrrec del rector de l’UJI, Jesús Lancis; la vicerectora de Cultura, Compromís i Igualtat, Raquel Agost, i el director de la Unitat d’Igualtat, Fernando Vicente Pachés.
Lancis ha destacat que esta nova edició reafirma el compromís institucional de la universitat amb la visibilització de la investigació i la innovació en igualtat i diversitat afectivosexual i de gènere, així com amb la transferència de resultats i la incorporació de la perspectiva de gènere a la ciència.
A continuació, la catedràtica d’Estadística i Investigació Operativa de l’UJI Irene Epifanio López ha impartit la conferència 'Ciència i tecnologia amb perspectiva de gènere: sabem què fer, ho estem fent?'. Durant la intervenció, ha defensat la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i la interseccionalitat des de les primeres fases del disseny metodològic de la investigació científica i tecnològica.
Epifanio ha advertit que ignorar factors com el gènere, l’edat o la classe social pot generar biaixos que resten rigor i eficàcia als resultats científics. Entre els exemples exposats, ha esmentat els riscos de seguretat en els assajos clínics, el disseny d’automòbils i equips de protecció, així com la reproducció de discriminacions a través dels algoritmes de selecció.
La bretxa de gènere continua present en les universitats
La ponent també ha abordat la persistència de la bretxa de gènere en l’àmbit universitari, especialment en les disciplines STEM, relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Segons ha assenyalat, la menor presència de dones en estes àrees no respon a una falta de talent o d’interés, sinó a factors com els estereotips, l’escassetat de referents diversos i el repartiment desigual de les tasques de cura.
Per a afrontar esta situació, Epifanio ha reclamat una implicació institucional efectiva i mesures concretes que vagen més enllà de les declaracions d’intencions. Entre les propostes, ha plantejat la formació obligatòria del professorat, la revisió de les guies docents per a incorporar un llenguatge inclusiu, la visibilització de referents femenins i aliats masculins, i la participació activa del professorat i l’estudiantat en iniciatives d’igualtat.
La jornada ha conclòs amb una taula de comunicacions dedicada a la investigació de gènere desenvolupada a la Universitat Jaume I en diferents àmbits de coneixement.
