Sábado, 7 de diciembre, 2019  |  
L’UJI invisteix al jurista Jorge Cardona i al filòleg Emilio Riudrejo com a doctors honoris causa L’UJI invisteix al jurista Jorge Cardona i al filòleg Emilio Riudrejo com a doctors honoris causa

- 14 noviembre, 2019 -

L'entrega del guardó s'ha celebrat amb l'obertura del nou curs a l'Escola de Doctorat, amb un 21% més d'investigadors matriculats L’UJI invisteix al jurista Jorge Cardona i al filòleg Emilio Riudrejo com a doctors honoris causa

L’entrega del guardó s’ha celebrat amb l’obertura del nou curs a l’Escola de Doctorat, amb un 21% més d’investigadors matriculats

Castellón Información

La Universitat Jaume I de Castelló ha investit com a doctors honoris causa al jurista Jorge Cardona i al filòleg Emilio Ridruejo en un acte en el qual també s’ha celebrat l’obertura del curs 2019/20 de l’Escola de Doctorat, així com la investidura dels 90 nous doctors i doctores per la universitat pública de Castelló.

Jorge Cardona

En la seua laudatio, el professor Mariano Aznar, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a l’UJI, ha destacat el compromís del professor Cardona amb el Dret Internacional però va ser altre àmbit, transversal i urgent, ha comentat, «el què ha bolcat tots els seus esforços professionals i personals durant els últims vint anys: la protecció internacional dels drets humans».

Aznar ha explicat algunes de les contribucions de Cardona a la legislació  espanyola, com la modificació de la Llei de Protecció Jurídica del Menor perquè des de la seua entrada al Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides «cada esforç acadèmic, científic i professional es va dedicar a aquesta obstinació, amb una particular atenció als més febles entre els febles, als més vulnerables entre els vulnerables, als més assetjats entre els assetjats: a les nenes en situació de desemparament, a les persones amb discapacitat i als més desfavorits en cas de conflicte armat i altres situacions d’emergència humanitària».

Durant la lectio, Cardona Llorens ha explicat el valor jurídic que tenen a Espanya els dictàmens dels comités de drets humans sobre les denúncies individuals de vulneració d’eixos drets. El professor ha posat com un exemple el cas concret d’un ciutadà marroquí i belga, on l’Audiència Nacional va questionar el valor vinculant dels dictàmens del Comité perquè no eren resolucions judicials i va dir que si calia exigir el compliment del dictamen, caldria anar a instàncies internacionals competents.

No obstant això, el Tribunal Suprem, en un cas de violència de gènere va declarar que els dictàmens dels comités eren obligatoris per a Espanya, en una resolució que ha creat prou polèmica. Cardona ha indicat que «més enllà de la denominació dels òrgans, no trobava diferències entre el Tribunal Europeu i els comités si aquests últims exerceixen funcions jurisdisccionals».

 I encara que coincideix en què els dictàmens, igual que les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, «no poden per si mateixa tenir força executiva a Espanya» sí que considera que és «una obligació jurídica, continguda en tractats que formen part del nostre ordenament jurídic, adoptar totes les mesures necessàries per a garantir, tant el ple respecte d’aquests drets, com la reparació adequada quan no s’hagen respectat».

Emilio Riudrejo

La professora del Departament de Filologia i Cultures Europees, Margarita Porcar, ha sigut l’encarregada de pronunciar la laudatio en la qual ha fet un repàs per l’extensa trajectòria investigadora i docent de Ridruejo, qui està considerat «un dels investigadors més rellevants de la lingüística, la filologia espanyola i la filologia romànica, amb línies de recerca pioneres». Així mateix, ha posat de relleu les seues qualitats com a docent per la seua «claredat, rigor i passió».

A continuació, Emilio Ridruejo ha dedicat la seua lectio a la introducció d’innovacions en la tradició discursiva i els riscs que suposa en l’acceptació social i la comprensió social. No obstant, també ha assenyalat que pot comportar beneficis com ara ampliar l’àmbit dels destinataris o adquirir un nou prestigi.

El filòleg ha realitzat una anàlisi sobre aquesta qüestió amb l’exemple del scriptorium de Juan Fernández de Heredia, el qual introdueix la varietat lingüística aragonesa en una tradició discursiva literària en què no s’havia utilitzat. «En aquest exemple hem vist que el projecte d’incorporar una varietat dialectal en la prosa culta va aconseguir produir un conjunt important d’obres literàries, però no va ser possible fer triomfar eixa varietat en la tradició discursiva. I és que una norma divergent no s’imposa amb facilitat quan altra està suficientment assentada», ha assenyalat.

Discurs de la Rectora

La rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha demanat que es duplique la inversió de R+D+i per a «situar-nos al nivell dels països que ens envolten, però també per a no tornar a ser el desert científic contra el qual va lluitar Margarita Salas». Alcón ha reconegut que la inversió en aquest àmbit ha crescut fins al 14.000 milions però aquesta inversió només representa l’1,2% del PIB espanyol mentre que a Europa és del 2,07%, una escletxa de milions d’euros. La màxima autoritat acadèmica de l’UJI ha indicat que «és necessari el suport dels governs i del sector productiu perquè sols així podrem donar un nou impuls a la recerca, la transferència de coneixement i la innovació a la universitat espanyola». Per últim, la rectora ha felicitat i agraït els doctors Cardona i Ridruejo pel seu magisteri i pel seu exemple vital.

Escola de Doctorat

La directora de l’Escola de Doctorat, Mercé Correa, ha fet balanç de l’activitat d’aquest centre i ha explicat que durant el curs 2018-2019 va haver 825 alumnes de doctorat matriculats, dels quals un 28% corresponien a estudiantat internacional. També ha destacat l’increment d’un 21% respecte al curs anterior en la matrícula de nou ingrés, amb 225 doctorands i doctorandes. A més, Correa ha indicat que el curs passat es van defensar 90 tesis doctorals, de les quals el 63% van rebre la menció de doctor o doctora internacional.

Google+
Whatsapp Telegram


No hi ha comentaris per el moment

Escriu el primer comentari!

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *