Un equip de recerca de la Universitat Jaume I demostra com les regions cerebrals es flexibles per a orientar decisions en entorns espacials i abstractes
Un equip d'investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló ha publicat recents estudis que revelen noves troballes sobre el comportament del cervell humà en relació amb la presa de decisions i la interacció social.
El grup DAM-Decisió i Memòria, liderat per Raphael Kaplan, ha demostrat que el cervell utilitza els límits d'un context per guiar la presa de decisions en ambients espacials i abstractes. En un estudi realitzat per les doctorandes Mariachiara Esposito i Lubna Abdul, es va concloure que regions cerebrals com l'hipocamp i l'escorça prefrontal medials'encarreguen de recordar i gestionar aquests límits. Aquestes àrees del cervell s'activen de manera similar tant en el record de posicions físiques com en la presa de decisions en contextos abstractes, com la relació entre el preu i la grandària d'un pis.
Els investigadors també han aprofundit en el fenomen de l'ancoratge social, on els biaixos personals influeixen en com recordem les preferències dels altres. La doctoranda Marta Rodríguez ha demostrat com les nostres preferències es veuen reflectides en la manera en què recordem i comparem les preferències d'altres persones, un mecanisme que influïx directament en la memòria social. Aquest estudi es va publicar recentment a la revista PLOS Biology.
Aquests avenços formen part de les línies d'investigació en computació cognitiva i neuronal del grup DAM, que estudia la manera en què el cervell guia la presa de decisions i la memòria a llarg termini en la vida quotidiana. Els resultats obtinguts compten amb el suport del Programa de Suport al Talent Investigador de la Comunitat Valenciana (CIDEGENT) i altres entitats.
Les investigacions han estat publicades a Nature Communications i PLOS Biology, i continuen sent una referència en l'estudi de les funcions cerebrals que intervenen en els processos quotidians de decisió i interacció social.
