La tecnologia, patentada per la Universitat Jaume I, permet desenvolupar biosensors més precisos i aplicacions en electrònica i energia
La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) ha desenvolupat un nou procediment per a fabricar una generació de polímers conductors més versàtils i fàcils de processar, un avanç que podria millorar el desenvolupament de biosensors, dispositius electrònics intel·ligents i tecnologies energètiques més eficients.
La investigació, liderada pel Grup d'Investigació en Materials i Sistemes Actius de l'Institut de Materials Avançats (INAM), dirigit per Antonio Guerrero, consisteix a incorporar durant la síntesi del polímer uns agents de terminació que permeten controlar amb precisió la grandària de les cadenes del material i afegir grups químics específics als seus extrems. Aquesta tècnica facilita l'adaptació del material a diferents aplicacions tecnològiques.
Els nous materials pertanyen a la família dels polímers amb conductivitat mixta iònica-electrònica de tipus n, capaços de transportar tant electrons com ions, una característica que els fa especialment útils en dispositius que interactuen amb sistemes biològics, com ara els biosensors, així com en noves generacions de components electrònics.
L'equip investigador, en col·laboració amb el Grup de Materials per a la Producció Avançada i Sostenible de l'INAM, ha desenvolupat un prototip de biosensor de glucosa utilitzant aquest polímer funcionalitzat. El dispositiu ha demostrat una alta sensibilitat, una elevada especificitat davant possibles interferències i una estabilitat de resposta superior a tres setmanes en condicions estàndard.
Antonio Guerrero va explicar que una de les principals propietats d'aquests materials és la seua biocompatibilitat, fet que permet utilitzar-los per a mesurar respostes elèctriques del cos, com les del cervell o el cor. Així mateix, va assenyalar que el seu ús en biosensors capaços de detectar glucosa podria contribuir a la detecció precoç de diverses malalties.
La funcionalització del polímer també millora la seua processabilitat, facilita la fabricació de pel·lícules fines i homogènies i afavoreix l'ancoratge de receptors biològics o la unió del material a superfícies metàl·liques i de carboni. Aquestes propietats obrin la porta al seu ús en processos de fabricació avançada, inclosa la impressió 3D.
La tecnologia, protegida mitjançant una sol·licitud de patent espanyola, és aplicable en sectors com el químic i de materials, els biosensors i el diagnòstic, l'optoelectrònica i la computació, així com l'energètic, amb aplicacions en supercondensadors o dispositius termoelèctrics.
La investigació ha rebut finançament de diversos projectes de l'Agència Estatal d'Investigació i de la Generalitat Valenciana, mentre que la UJI, a través del Servei de Gestió de la Investigació i la Transferència (SEGIT) i del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Divulgació Científica, treballa per facilitar la transferència d'aquest coneixement al teixit productiu.
