Noticias Castellón
viernes, 19 de abril de 2024 | Última actualización: 00:44

La Unió sol·licita al Ministeri d'Agricultura que efectue campanyes de promoció dels cítrics valencians

Tiempo de Lectura: 5 minutos

Noticias Relacionadas

Aquesta iniciativa es a fi de canviar la tendència actual de descens que s'observa tant en les exportacions com en el consum

Castellón Información

La Unió de Llauradors sol·licita al Ministeri d'Agricultura que efectue campanyes de promoció dels nostres cítrics, tant en l'àmbit de la Unió Europea com en països tercers, a fi de canviar la tendència actual de descens que s'observa tant en les nostres exportacions com en el consum.

Mentre la interprofessional Intercitrus, amb la presidència rotatòria anual aquesta campanya en mans del Comité de Gestió de Cítrics no dona mostres d'estar preparada per a afrontar aquesta promoció, el Govern d'Espanya ha de fer un pas avant i realitzar aquestes campanyes. En aquest sentit, Carles Peris, secretari general de La Unió, reclama al Govern que "agafe el protagonisme fent campanyes de promoció perquè no podem permetre continuar caient en exportacions i consum. Ha de donar solucions per a tindre un sector fort i rendible".

En aquest sentit, "exigim al Ministeri d'Agricultura que active de manera eficaç Intercitrus o li retire l'acreditació per no complir amb les seues funcions bàsiques, ja que des que en 2018 va començar a ressuscitar se'l coneix més per les seues desavinences entre les diferents comunitats autònomes, pels seus embolics interns i vetos que provoquen no avançar, donant una imatge d'incapacitat permanent amb difícil solució i que fa que arrossegue el seu cadàver campanya rere campanya", prossegueix Peris.

"Després d'una campanya de taronges desastrosa de principi a fi no hem vist cap moviment de la interprofessional i això no pot seguir així, amb els preus baixos i l'eixida als mercats de la fruita amb grans dificultats, i Intercitrus no s'ha dignat a utilitzar alguna de les eines que disposa al seu abast", critica Carles Peris.

La Unió justifica aqueixa necessitat urgent de la promoció sobre la base d'un informe elaborat on es posa de manifest el descens de les exportacions tant en el mercat de la Unió Europea com en països tercers, així com també una baixada en el consum de cítrics.

Segons les dades d'aquest informe, en els últims cinc anys les exportacions espanyoles de cítrics a països tercers han disminuït una mitjana anual del 4% i si tenim en compte els dos últims anys, 2020 i 2021, el descens és del 19% anual. El descens es dona tant en taronges com en mandarines, encara que en les primeres és més acusada, amb un índex negatiu del 45% en els últims cinc anys pel 16% en mandarines.

Al Canadà, que representa quasi el 20% de les exportacions de cítrics espanyols a països tercers, la disminució l'any passat va ser del 34% (43% en taronges i 29% en mandarines).

Quant a les nostres exportacions de cítrics a la Unió Europea, la tendència decreixent no és tan acusada, però també hi ha una baixada generalitzada. Així, en la campanya 2020-2021 a la 2019-2020, el descens és del 2% (4% en taronges i 1,5% en mandarines).

Baixa també el consum

En 2007 el consum de taronges a Espanya representava el 15% del total de fruita fresca consumida, mentre que en 2020 ja havia baixat al 12% i tot això malgrat augmentar les seues xifres. Cal assenyalar en aquest sentit que la taronja és una de les fruites amb menor increment, en detriment d'alvocat, pinya, llimes i plàtans. En 2020 el consum per càpita de taronges a Espanya va ser de 17,35 kg, la qual cosa suposa un descens del 16% sobre els últims cinc anys. I pel que fa a la despesa, va ser de 20,40 € per càpita, un augment del 7% en relació amb els últims cinc anys.

Un recent informe en països centreeuropeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda, Luxemburg) revela que els cítrics, fonamentalment la taronja, ha perdut el 22% del consum per càpita durant els últims cinc anys, cosa que significa que cada persona d'eixos països menja 2 kg menys de taronges a l'any (el descens és de 0,3 kg per habitant en mandarines).

L'efecte és totalment contrari en els plàtans, que van augmentar el seu consum un 27%, és a dir 3 kg més per cada habitant, mentre que els cultius tropicals van pujar un 110% el seu consum, una mica més de 2 kg/per càpita.

Peris reitera que "les preocupants dades de descens d'exportacions i consum posen de manifest la necessitat de promocionar ja els nostres cítrics. Són necessàries campanyes des de les institucions públiques, com les que anteriorment feia la interprofessional Intercitrus i que va deixar de fer per a sumir-se en la més absoluta inoperància, al no ser capaç si més no de complir amb la seua principal funció".

Un altre estudi de Cajamar també incidia en què tradicionalment, la taronja era la fruita per excel·lència de la tardor i l'hivern. No obstant això, cada vegada hi ha més productes substitutius que competeixen pels mateixos consumidors. L'altra fruita tradicional dels mesos més freds, com és la poma, ha sigut capaç de reinventar-se amb una gran diversitat de varietats amb colors i textures diferents. I amb una potent labor de comunicació realitzades per determinades empreses. Actualment, en qualsevol supermercat de qualsevol país europeu és molt més àmplia i diversa la part del lineal dedicada a fruita de llavor que a cítrics. La globalització dels intercanvis està permetent també que l'oferta de fruites exòtiques i tropicals siga molt major durant aquests mesos. Les postres làcties continuen atraient l'atenció del consumidor gràcies a la seua diversitat, a les campanyes de promoció i al seu intent d'associar-los cada vegada més a les propietats beneficioses per a la salut.

Per això entre les propostes que es traslladava des d'aquest estudi de Cajamar estava la de realitzar campanyes de promoció que recuperen la tradicional imatge positiva per a la salut que tenia per a les persones el consum de cítrics.