Si, ja sé que la corrupció queda com lluny, que cans.Hem parlat tant d’ella que ja no volem insistir, perquè, com és possible que encara estiguem amb açò? Com és possible que encara no estiga jutjat? Com és possible que puguentornar a governar els que practicaven i encobrien als corruptes? Com és possible, Ignasi, que tornes a parlar i escriure sobre açò?
Doncs bé, és que fa un parell de setmanes, Ricardo Costa, el que era secretari general del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, president de NNGG a la província de Castelló isíndic del PP a les Corts valencianes, qui sempre va negar l’existència de la trama corrupta, va decidir col•laborar amb la justícia. Eixe Ricardo Costasenyalava davant d’un tribunal a l’ex-President de la Generalitat del Partit Popular Francisco Camps com el que controlava la trama corrupta que ens furtava diners a totes i tots nosaltres per a enriquir-se uns quants i també per pagar-se les campanyes electorals.
De la corrupció el que més sorprén és com els corruptes i els seus defensors l’han banalitzat tant que ja no escandalitza, i el més greués, des del meu punt de vista, que s’ha fet tant de soroll sobre ella, que a sobre no hem analitzat totes les polítiques roïnes i tots els diners balafiats per a poder alimentar eixe robatori, perquè no sols eren els diners que arribaven a les campanyes del PP o als comptes corrents dels seus càrrecs, eren els que es quedava la trama i l’estructura que l’alimentava i això significa un cost enorme en recursos públics per a realitzar eixes polítiques roïnes, que, com els recursos públics són escassos i limitats, significaven menys serveis i drets per les persones.
A mi, el que més m’indigna és com els membres del PP s’han posat de perfil durant tot el juí, al•legant que no hi havia sentència, però quan ha arribat la sentència han fet com si no passarà res, amb un cinisme tant gran i una des-vergonya tant exagerada que insulta.Recorde perfectament quan en una tertúlia radiofònica li vaig preguntar al portaveu adjunt del PP d’aquell momentsi tornarien els diners que ens van robar a totes i tots, al que ell em va respondre de forma desafiant -quien lo cuantificara, serás tu?- En aquell moment no vaig saber que respondre, però al cap del temps va arribar la sentència ferma de la Gürtel, la primera de l’Audiència Nacional que era demolidora i que si que quantificava.
Sent ja la senyora Begoña Carrasco presidenta del Partit Popular a la ciutat de Castelló de la Plana, l’Audiència Nacionalva donar com a provatque la trama corrupta havia pagat un poc més de 52.000 euros de la campanya popular a la ciutat de Castelló i que evidentment, ho havia pagat amb els diners que ens havien robat a totes i tots.
Alguns dels que avui ocupen alcaldies, regidories o són diputats, van arribar al poder amb una campanya pagada per la corrupció, i jo, miren, no els demane que abandonen la política i que diguen allò de“jo no volia arribar ací amb diners robats als ciutadans”, però si que els exigeix que els tornen, que ja que la Gürtel i el PP ens van robar a totes per pagar la seua campanya, que els que van aconseguir càrrec i el partit tornen els diners de la corrupció.
Eixa és la meua exigència i així s’ho he traslladat en múltiples ocasions a la que és l’actual alcaldessa de Castelló, la senyora Carrasco, i els he de dirque sempre ha callat i ha mirat cap altre costat.
I amb aquest currículum ens representa, sense condemnar, ni compensar, sense remordiment i sense cap propòsit d’esmenar el robatori del seu partit, i aquestes setmanes passades, escoltant a Ricardo Costa, ho vaig recordar, la Gürtel no s’acaba, perquè els que van conviure amb els corruptes, no fan res per passar pàgina. I ells i elles sabran perquè.
