La UNIÓ alerta que les peticions han caigut un 17,6% des de 2023, quasi el doble que la mitjana estatal, mentre la superfície declarada s'ha reduït en més de 30.800 hectàrees
La Comunitat Valenciana ha perdut 7.157 sol·licitants de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) entre 2023 i 2026, un descens del 17,56% que la situa, segons les dades difoses per La UNIÓ Llauradora i Ramadera, al capdavant de la caiguda percentual a Espanya. En el mateix període, la superfície declarada s'ha reduït en 30.857 hectàrees, un 7,09%.
Les sol·licituds de la PAC han passat de 40.764 en 2023 a 33.607 en 2026. La reducció s'ha mantingut durant els quatre exercicis analitzats: després de les 40.764 peticions de 2023, se'n van registrar 37.476 en 2024, 35.287 en 2025 i 33.607 en 2026.
Això significa que, en tres anys, ha desaparegut del sistema d'ajudes aproximadament un de cada sis sol·licitants que hi havia a la Comunitat Valenciana a l'inici de l'actual període de la PAC 2023-2027.
Una caiguda superior a la mitjana espanyola
Segons les dades aportades per l'organització agrària, la Comunitat Valenciana registra la major reducció percentual de sol·licitants de la PAC d'Espanya, amb un 17,56%.
A continuació se situen Navarra, amb una caiguda del 15,13%; La Rioja, amb un 15,05%, i Catalunya, amb un 14,93%.
En el conjunt d'Espanya, el nombre de sol·licitants ha passat de 622.404 en 2023 a 563.095 en 2026, la qual cosa representa una reducció del 9,53%.
Per tant, la caiguda percentual valenciana és quasi el doble de la registrada en el conjunt estatal. La UNIÓ considera que aquesta diferència no es pot atribuir únicament a una tendència general de concentració de les explotacions o reducció del nombre de perceptors i reclama analitzar les causes específiques de l'evolució valenciana.
Més de 30.800 hectàrees menys declarades
El descens també afecta la superfície inclosa en les sol·licituds de la PAC. Les dades facilitades per l'organització indiquen que el territori declarat ha passat de 435.120 hectàrees en 2023 a 404.263 hectàrees en 2026.
La diferència és de 30.857 hectàrees menys en tres anys, equivalent a una reducció del 7,09%.
La UNIÓ assegura que la Comunitat Valenciana també encapçala la reducció percentual de superfície declarada entre les autonomies i relaciona aquesta evolució amb problemes estructurals del sector agrari valencià.
Entre aquests factors, l'organització assenyala la falta de rendibilitat de determinades explotacions, l'abandó de superfície agrària, les dificultats per a mantindre explotacions professionals i la falta de relleu generacional.
La UNIÓ reclama canvis en la PAC 2028-2034
Davant d'aquesta evolució, LA UNIÓ reclama que la negociació de la futura PAC 2028-2034 no se centre únicament en la quantitat de fons assignada a cada comunitat autònoma.
L'organització defensa que el nou model prioritze els llauradors i ramaders professionals i actius, adapte els pagaments a les característiques de l'agricultura mediterrània i reforce el pagament redistributiu destinat a les explotacions professionals i familiars.
També planteja crear un règim simplificat per als xicotets perceptors, especialment els que reben menys de 5.000 euros, amb menys burocràcia i càrregues administratives.
Entre les seues reivindicacions figura igualment un tractament específic per a l'agricultura mediterrània, els cultius permanents i els secans mediterranis.
LA UNIÓ sosté que mantindre l'assignació econòmica destinada a la Comunitat Valenciana no és suficient si, paral·lelament, disminueixen el nombre de beneficiaris i la superfície incorporada al sistema.
L'organització agrària considera així que la negociació de la PAC posterior a 2027 hauria d'incorporar com a objectius la continuïtat de les explotacions professionals, el manteniment de superfície agrària productiva i el relleu generacional, a més del repartiment territorial dels recursos.
