La setmana passada explicàvem com Juan Doménech va ser una figura clau perquè la necessitat silenciada d’un nou Hospital General Universitari de Castelló —amb habitacions d’ús individual— es convertira en una reivindicació majoritària. Una demanda defensada des de la política, els mitjans, però sobretot des de l’àmbit professional, pels pacients i per la societat civil de les comarques de Castelló. Però, com també dèiem, Castelló està molt lluny de València, i les coses importants necessiten temps. Per això el tema havia de continuar. Encara que a Castelló ho teníem clar, a València ningú no pensava que un nou hospital fora necessari. I per avançar, calia un nou punt d’inflexió. Un cop més, Juan va ser un facilitador imprescindible.
Després de la seua intervenció als premis de Ràdio Castellón, durant un mes llarg, tant la gent de Compromís com Juan i ALCER van continuar treballant per consolidar la reivindicació. Al desembre, a l’edifici Menador, es van organitzar unes jornades sobre sanitat. En aquell acte, la gerència del Departament de Salut de Castelló, amb Ricardo Tosca al capdavant, reclamava un nou hospital. Al seu costat, però, hi havia el Director General d’Infraestructures Sanitàries, el socialista Jaume Peris, que va deixar clar que de nou hospital, res de res.
Aquest comentari no va passar desapercebut al periodista Jaume Maicas, que amb la gravadora en mà li va preguntar directament quina era la intenció de la Conselleria. Amb una supèrbia i una honestedat pròpies d’algú que menysprea Castelló, el socialista va reiterar que només es preveia una ampliació, i que de cap manera es contemplava la construcció d’un hospital nou.
El conflicte estava servit. S’havia creat un punt d’inflexió i les peces estaven col·locades. La setmana següent arribava el salt definitiu. A la Casa dels Caragols, la periodista de Castellón Información, Esperanza Molina, va preguntar al president de la Generalitat per les declaracions de Jaume Peris i per la seua posició respecte a un nou hospital.
I ací és on tot el treball i la planificació prèvia van donar fruit. Ximo Puig sabia que no podia afrontar unes eleccions negant-se a la construcció d’un nou hospital per a Castelló. I, com a bon polític, va decidir prendre el control del relat: va anunciar que en unes setmanes presentaria la seua proposta. Al febrer, va arribar la maqueta del Nou Hospital General Universitari de Castelló, i el president es va veure obligat a contradir el seu propi director general.
Això va ser un autèntic triomf. El consens polític havia traspassat de Castelló a València. Però érem conscients que encara quedava molt de camí per recórrer, i que nous actors haurien d’entrar en escena, com l’actual gerent del Departament de Salut, Raul Ferrando, que està assumint la tasca ingent de pilotar aquest projecte.
Cal recordar que en el pressupost vigent de la Generalitat Valenciana encara es parla d’ampliació, i no de construcció i reforma integral, que seria el més adient. Bàsicament, perquè no sols cal convèncer els polítics de València, sinó també els funcionaris de la Conselleria, i això, com bé deia Juan, és el més complicat. Les coses importants porten temps, i Castelló està molt lluny de València.
Ara mateix tenim una bona notícia: s’ha licitat la redacció del projecte, amb un pressupost de dotze milions d’euros. Una quantitat que dona una idea de la magnitud de l’obra, tan gran com la seua necessitat.
Els actors ara són uns altres, però Juan Doménech va ser una peça fonamental perquè aquesta reivindicació silenciada —de la qual ningú parlava al juliol del 2022— es convertira en el projecte que avui comença a avançar. Encara tardarà, però ens aportarà qualitat assistencial a les famílies de Castelló i de les seues comarques.
No oblidem que Juan també va formar part d’aquest projecte col·lectiu.
I per acabar, només dir-te una cosa, Juan: que la terra et siga lleu, company. Els que t’hem conegut, no t’oblidem.
