El curs de la Universitat d’Estiu de l’UJI alerta de la falta de planificació preventiva a Espanya i defensa reforçar la cultura del risc en la societat
La necessitat d'impulsar una cultura preventiva davant emergències i fenòmens extrems i de reforçar el paper de l'assessorament científic en la presa de decisions ha centrat la segona jornada del curs Contribució de la ciència a situacions de crisis, episodis extrems i emergències, organitzat per la Universitat Jaume I (UJI) dins de la Universitat d’Estiu de Benicàssim.
Els experts participants han coincidit a assenyalar que l'anticipació i la planificació són claus per reduir l'impacte econòmic, social i sanitari de crisis com inundacions, pandèmies, onades de calor o erupcions volcàniques.
Una cultura reactiva davant les emergències
El professor d'investigació del CSIC, Joan Martí, ha advertit que Espanya continua afrontant les emergències des d'una perspectiva reactiva més que preventiva.
Segons ha explicat, les inversions en vigilància, investigació i planificació no solen generar rèdit polític immediat, fet que dificulta la implantació d'estratègies a llarg termini. Martí ha assenyalat que nombrosos municipis encara no disposen de plans específics davant inundacions i que molts van començar a elaborar-los després de la dana que va afectar la Comunitat Valenciana.
L'investigador ha defensat la necessitat de reforçar la preparació davant riscos naturals i ha recordat que actuar després d'una catàstrofe comporta habitualment un cost molt superior al de la prevenció.
La ciència com a suport per a la presa de decisions
La investigadora de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, Inés Galindo, ha destacat que l'assessorament científic és fonamental per proporcionar informació fiable als responsables públics durant les emergències.
Galindo considera que les dades científiques contribueixen a generar confiança, faciliten la planificació de les actuacions i permeten anticipar possibles escenaris de risc.
Per la seua banda, Salvador Peiró, investigador de Medicina Preventiva i Salut Pública de Fisabio, ha analitzat diverses crisis sanitàries de les últimes dècades, des del cas de l'oli tòxic fins a la pandèmia de la covid-19.
Segons Peiró, la crisi sanitària de 2020 va evidenciar tant la importància de la ciència en l'orientació de les polítiques públiques com la complexitat de la relació entre coneixement científic i decisió política. L'expert ha remarcat que els científics aporten evidències i anàlisis, mentre que la responsabilitat final de les decisions correspon a les institucions.
L'impacte econòmic de les crisis
El director d'Investigació de l'IVIE, Francisco Pérez, ha incidit en les conseqüències econòmiques derivades de les emergències i en la dificultat de prendre decisions en contextos d'incertesa.
Pérez ha recordat que la pandèmia de la covid-19 va suposar un cost públic estimat de prop de 80.000 milions d'euros a Espanya, a més de provocar una interrupció de l'activitat econòmica i un increment de la precarietat laboral.
L'investigador també ha apuntat que, després de la crisi financera vinculada a la bambolla immobiliària, la inversió en infraestructures hidràuliques a la província de València es va reduir un 75% entre 2008 i 2020.
Educar la societat per augmentar la resiliència
Un altre dels aspectes abordats durant la jornada ha sigut la necessitat de millorar la formació ciutadana davant situacions d'emergència.
Joan Martí ha defensat que una societat informada i preparada és més resilient davant els riscos i ha posat com a exemple països com el Japó o Nova Zelanda, on es realitzen simulacres periòdics que impliquen la població en la resposta davant terratrémols i altres catàstrofes naturals.
En la mateixa línia, María José Sierra Moros, del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, ha insistit en la necessitat de disposar de dades de qualitat i de consolidar polítiques preventives estables. També ha lamentat que Espanya continue sense una Agència Estatal de Salut Pública plenament operativa per coordinar mecanismes de prevenció i resposta.
Clausura del curs
La jornada ha comptat també amb les intervencions del metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Juan Bellido i de l'economista Beatriz González, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.
En l'acte de clausura, la vicerectora de Cultura de l'UJI, Carmen Lázaro, acompanyada dels codirectors del curs, Xavi Querol i Eliseo Monfort, ha defensat que la ciència ha de tindre un paper central en la previsió i la gestió de les crisis.
