sábado, 4 de diciembre, 2021  |  
L’Exclusió social i la pobresa determinants en l’empitjorament de la salut mental de la infància L’Exclusió social i la pobresa determinants en l’empitjorament de la salut mental de la infància

- 21 octubre, 2021 -

Els sistemes socials pròxims, com família, escola o altres xarxes socials, poden contribuir al desenvolupament de mecanismes de protecció L’Exclusió social i la pobresa determinants en l’empitjorament de la salut mental de la infància

Els sistemes socials pròxims, com la família, l’escola o altres xarxes socials, poden contribuir al desenvolupament de mecanismes de protecció

Castellón Información

La Unitat Mixta d’Investigació en Epidemiologia, Ambient i Salut FISABIO-Universitat Jaume I-Universitat de València, que compta amb membres del CIBEResp, ha desenvolupat, en el marc de l’estudi INMA (Infància i Medi Ambient), una investigació que avalua les conseqüències del risc de pobresa o exclusió social en la salut mental infantil.

El treball analitza el paper que juga l’entorn familiar i social més pròxim que envolta a 395 i 382 xiquets i xiquetes de 7-11 anys en dues àrees amb nivells de riquesa i polítiques d’inversió molt diferents de Guipúscoa i València, respectivament. Segons la investigació, un major risc de pobresa i exclusió social es relaciona directament amb un augment de problemes de salut mental en la infància. De manera indirecta, aquest problema també es relaciona amb el context físic i social, l’estrès familiar i el perfil parental.

Institucionalment, la Comissió Europea defineix la pobresa com l’estat en el qual hi ha una insuficiència de recursos per a viure amb dignitat. Per part seua, l’exclusió social engloba a les persones a les quals no se’ls permet participar en la societat a causa de les seues característiques. Per a mesurar aquests dos paràmetres, l’anàlisi ha comptat amb l’indicador AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion), utilitzat des de 2010 per la Unió Europea.

En relacionar AROPE amb la salut mental i el context familiar dels xiquets i xiquetes objecte d’estudi, els resultats van mostrar que el risc de pobresa i exclusió social es relaciona amb més problemes de salut mental tant de tipus 2 internalitzant (com ara ansietat, depressió o problemes somàtics) com externalitzant (problemes de conducta o agressivitat).

La relació entre el nivell de pobresa i exclusió social familiar i els problemes internalitzants i externalitzants es va mostrar determinada pel nivell d’estrès parental. També estava afectada pel perfil parental, que inclou conceptes com la percepció que tenen les mares i pares del seu rol en la criança del seu fill/a o els coneixements que tenen sobre el desenvolupament evolutiu.

Llúcia González, investigadora de l’Àrea d’Ambient i Salut de la Fundació Fisabio, explica que «conèixer l’extensió i magnitud de problemes com el risc de pobresa o exclusió social, l’eix de transmissió d’aquestes desigualtats o els mecanismes compensatoris que pot proporcionar l’entorn familiar, podrien contribuir a millorar els símptomes de problemes internalitzants i externalitzants».

En aquest sentit, la investigació apunta que els sistemes socials pròxims als xiquets i xiquetes -com la família, l’escola o altres xarxes socials- poden contribuir al desenvolupament de mecanismes de protecció que compensen l’efecte de les condicions estructurals desfavorables en la infància.

Així, el treball emfatitza la importància d’adoptar mesures polítiques i estructurals de protecció a la infància davant de la pobresa que milloren les condicions de vida dels xiquets i xiquetes. Algunes d’aquestes mesures implicarien millorar el servei de cerca d’ocupació, evitar el sistema educatiu dual que segrega les persones que tenen més recursos de les que no els tenen, incrementar el salari mínim interprofessional o eliminar la pobresa energètica, entre altres.

No obstant això, segons indica González, també membre de CIBEResp i primera signant de l’article, «aquests canvis profunds i estructurals poden no ser factibles a curt termini, per la qual cosa per a rebaixar els problemes de salut mental podem posar en marxa altres mesures indirectes, entre aquestes, l’aplicació de programes de criança positiva».

En aquesta mena de programes es realitza un acompanyament de les famílies en la seua aventura de ser mares i pares. D’aquesta manera, se’ls brinda suport social, s’obri un espai per al diàleg i es recomanen dinàmiques parentals per a millorar la criança.

 

Whatsapp Telegram