Joan Villarroya ha impartit la conferència inagural de la II Trobada d'investigadors i investigadores de les universitats, ajuntaments, grups, entitats i associacions cíviques memorialístiques valencianes
Castellón Información
L'historiador i catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villarroya, ha explicat que l'avanç cap al sud les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola va ser una decisió personal del general per afirmar la seua fortalesa que va derivar en una de les batalles més complicades a las que es va enfrontar, la Batalla de Llevant, on l'exèrcit republicà li va fer front en les comarques castellonenques, fins que va comptar amb el recolzament aeri dels exèrcits alemany i italià.
Villarroya ha impartit la conferència inagural de la II Trobada d'investigadors i investigadores de les universitats, ajuntaments, grups, entitats i associacions cíviques memorialístiques valencianes, que està dedicada a aquesta batalla, un episodi bèl·lic que, durant molts anys, ha passat desapercebut a les publicacions historiogràfiques de la Guerra Civil Espanyola i que es realitza a la Universitat Jaume I durant els dies 8, 9, 10 i 11 de maig de 2018.
El professor ha explicat diferents detalls de la batalla, com per exemple, que van participar unes 50 divisions, amb al voltant de mig milió de persones. Respecte a les baixes, Villarroya ha comentat que és complicat oferir una dada perquè no hi ha prou informació per conèixer el nombre de persones que van resultar mortes o ferides en els dos bàndols, per això, només ha fet referència a la xifra usada pels especialistes que estaría sobre les 50.000 víctimes, 20.000 de les files nacionals i 30.000 de bàndol republicà.
Durant la inauguració de l'acte, l'actual directora de la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana, Rosa Monlleó, ha indicat que aquesta batalla es va silenciar perquè havia sigut una batalla perduda per les tropes nacionals i perquè quan va arribar la democràcia, l'interès investigador se centrava en la recerca de referents democràtics col·lectius o educatius. La historiadora castellonenca ha destacat la influència dels pobles de la província de Castelló en aquesta batalla i també en la d'Aragó.
Per la seua banda, el director general de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia, José García Añón, ha destacat el treball que s'ha realitzat des de la Generalitat Valenciana en aquest àmbit, amb l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, la creació de la Càtedra Interuniversitària de Memòria Històrica o la promoció d'activitats. García Añón ha assegurat que encara queda molt per fer com la reparació a les víctimes, facilitar l'accés documental o definir els llocs de la memòria.
Per últim, el vicerector d'Economia i PAS, Miguel Ángel Moliner, encarregat d'inaugurar l'acte en nom del rector, ha animat als investigadors i investigadores a aprofundir en aquesta temática de la manera més objectiva possible per tancar i reparar les ferides d'aquest episodi tant tràgic de la nostra història nacional.
