El portavoz y candidato a la alcaldía por Compromís, ha realizado una conferencia en el Real Casino Antiguo de castellón
El portavoz de Bloc- Compromís en el Ayuntamiento de Castellón, y candidato por esta fuerza política a la alcaldía de Castellón, Enric Nomdedeu, ha impartido una conferencia hoy en el Real Casino Antiguo de Castellón. Su conferencia se ha centrado en la denuncia de un sistema que no funciona o funciona mal desde los vicios adquiridos, a la propuesta de una nueva forma de hacer política desde el Ayuntamiento de Castellón .
Castellón Información
El portavoz de Bloc- Compromís en el Ayuntamiento de Castellón, y candidato por esta fuerza política a la alcaldía de Castellón, Enric Nomdedeu, ha impartido una conferencia hoy en el Real Casino Antiguo de Castellón.
Enric nomdedeu ha iniciado su intervención afirmado que: “La política viu un dels moments de major desprestigi des de la transició”. Y ha señalado que hay cuatro razones que respaldan esta afirmación en todos los análisis realizados: La corrupción, la falta de transparencia, la subordinación de los poderes políticos a los poderes económicos y la mala gestión pública.
Nomdedeu se ha referido particularmente al caso de la depuradora de Borriol, y ha citado: “La corrupció reclama un tractament judicial, i els polítics no som fiscals. Però des de la política hem de crear un clima que la dificulte . Com a polític he de dedicar els meus esforços a la prevenció, a construir un sistema de relacions entre el poder polític i econòmic, que evite, en la mesura del possible, que passen estes coses. Necessitem unes normes de joc clares i públiques. Això ho he parlat amb alguns de vostés.
Per això considere, que hem de treballar per millorar la transparència, per canviar la relació entre poders econòmics i poders polítics, i millorar la gestió pública”.
Nomdedeu ha señalado que: “La transparència no és penjar al web municipal els contractes amb una empresa, o el pressupost d’una obra concreta. això és una part menor.
La transparència és publicitar i facilitar la participació en la presa de decisions. Des de la gènesi de la idea fins a la seua execució. I això vol dir, tot el procés de concurs i adjudicació.
Vol dir que tothom puga conéixer en temps i forma no el que hem fet i com ho hem fet, sinó allò que volem fer i com ho volem fer. I vol dir que qui vulga participar, particulars, empreses, associacions, han de tenir garanties de seguretat jurídica, i normes clares.”
También se ha referido a la mala gestión pública, para la que ha puesto como ejemplo, las contrataciones que se realizan discrecionalmente sin un concurso público. Y eso, ha indicado tiene consecuencias y negativas para la economía de al ciudad. Contratar sin concurso público significa también, tener que aprobar el pago de las facturas tarde y mal. En consecuencia, pagar más caros esos servicios, porque no se han programado adecuadamente.
Según Nomdedeu: “La responsabilitat de l’actual situació és asimètrica. És obvi que no tots en tenim la mateixa part de culpa, però nosaltres no ens amaguem, i assumim la part que ens puga correspondre. I sobretot, assumim la responsabilitat de canviar la situació, de fer propostes, de presentar les nostres credencials per a governar la ciutat.”
Desde su candidatura y la fuerza política a la que representa, enric Nomdedeu ha señalado: “Nosaltres proposem un nou contracte social que fa una proposta en les dues direccions.”
“El nostre objectiu no és el creixement de Castelló, sinó la millora de la qualitat de vida. La vocació de créixer ens ha empobrit. Ha canviat la fisonomia de la ciutat, i no sempre per a bé. L’exemple de Mestrets és el paradigma del fracàs. Una mala decisió política ha generat pobresa i dolor.”
En este sentido, Enric Nomdedeu se ha referido al polémico centro de convenciones de Castellón, que nunca se llegó a realizar:
“El govern municipal amb el suport de la Generalitat va decidir fer a Castelló un Centre de Convencions i la seu d’una universitat virtual. Cap de les dues decisions tenia un suport lògic. Un informe tècnic. Un pla de negoci. Amb el nostre turisme no érem capaços d’omplir l’Auditori, però vam encomanar un Centre de Convencions desmesuradament gran, a un arquitecte caríssim.
I la Generalitat va decidir encomanar a un altre arquitecte caríssim la seu d’una universitat que al final ha sigut encara més virtual del que pensàvem, perquè no tenia demanda social. El govern municipal va voler carregar en la zona de Mestrets tot l’aprofitament urbanístic. Una il·legalitat manifesta com han sentenciat reiteradament els tribunals.
En la zona de Mestrets hi havia tres tipologies. Gent que hi vivia tot l’any, gent que hi tenia un hort cultivat i solars mig abandonats.
En la zona es va projectar un creixement urbanístic que tampoc obeïa a cap lògica racional, si de cas a una lògica econòmica que ens ha dut a la greu situació actual. Les empreses constructores van comprar la major part dels terrenys. Uns propietaris van vendre, altres van aguantar, altres van pledejar. El preu del sòl es va disparar per la pressió urbanística i va fer inviables els pisos de protecció oficial. Ningú no ha guanyat. Tothom ha perdut.”
Nomdedeu analizó también temas como la seguridad ciudadana, el Planteamiento de la ciudad, el mantenimiento de los colegios y el sistema de educación, la mejora del medio ambiente; el transporte público, el desarrollo comercial de Castellón. Como era lógico se refirió al Tram y mencionó: “Vull recordar que vam ser els primers en parlar d’un transport de via reservada a la ciutat (any 2002). I manifeste ací, que tota la desmesurada despesa que s’ha fet per a la línia 1 del Tram, només tindrà sentit si hi ha línia dos, i connexió interurbana. Cas contrari amb un model molt més senzill hagués estat suficient. Castelló ha d’assumir la seua condició de capital”.
En lo que concierne al mercado laboral, señaló: “L’ajuntament no té competències directes. Però podem fer algunes accions, jornals de vila per a treballs molt concrets, i sobretot, pagar a temps a les concessionàries. Això ajuda a no destruir ocupació i abarateix els costos dels contractes.
Però l’ocupació la creen les empreses, i des de l’administració s’ha d’ajudar. La principal política municipal d’ocupació és incentivar a les empreses que generen més i millor ocupació, premiant eixa actitud en els barems dels concursos públics.”
Y en lo que respecta a la Presión fiscal: “Queda un important marge per a l’estalvi. Per exemple amb una idea simple, canviar el “personal de confiança” per tindre “confiança en el personal”. Gran part de l’staf polític, que és car, i no està justificat curricularment, podria estar ocupat per funcionariat.
Volem democratitzar la imposició general. No es tracta de crear més impostos, taxes o preus públics, es tracta de què tothom pague el que ha de pagar. Hi ha un absolut descontrol amb el tema dels guals o de l’ocupació de via pública, que resoldrem. Bosses de frau que no s ’han perseguit.
Si tothom paga el que ha de pagar... tots pagarem menys.
Crearem un full d’aportacions ciutadanes. En gener tot contribuent censat a la ciutat rebrà un full on se li explicarà tot el que haurà de pagar a l’ajuntament amb les dates de venciment. I se li oferirà periodificar mensualment la globalitat de les seues obligacions fiscals. Això pot ser molt útil i còmode per a empreses i famílies, i ho és també per a l’ajuntament que trencaria en gran part l’estacionalitat dels ingressos, podent evitar molts crèdits pont, estalviant així en càrregues financeres.
En l’altra cara del document rebran un gràfic simple on voran quin percentatge dels seus impostos va a parar a cada concepte. Neteja, llum, aigua, sous del personal, transport públic, obres de manteniment…
La gent té dret a saber i nosaltres no tenim res a amagar.
Sobre estas cuestiones, Enric Nomdedeu comenta que: “Hem de redimensionar la política municipal. Som regidors, no ministres. Asfaltem carrers, no construïm catedrals”.
Y añade que una de las claves del buen gobierno es: “l’aplicació d’un mètode de govern obert i transparent per conciliar els interessos de les diferents parts que conformen el sistema de l'organització. Els stakeholders als que ja m’he referit. Ciutadania, ciutats veïnes, proveïdors, associacions de tota classe i condició, empreses de la ciutat, Universitat Jaume i, patronal, sindicats, funcionaris…
La integració de responsabilitat social aporta un valor afegit a les organitzacions. Té molt a vore amb el que he explicat de l’objectiu. El model del creixement no sostenible i de les grans icones, està pensat al servei dels polítics, a curt termini, per a guanyar eleccions.
Nosaltres fem una aposta atrevida per un canvi de paradigma, que creiem que va més acord amb la realitat. No pretenem la maximització dels propis beneficis a curt termini, pensant en les eleccions.
Creiem fermament que la societat és adulta i té capacitat de discernir. La implicació en la promoció del desenvolupament humà comporta beneficis i avantatges, a més d’incentivar el seu creixement econòmic i millorar la competitivitat a llarg termini.
Nomdedeu ha finalizado su intervención con el siguiente discurso: “He triat el risc de ser honest. De presentar-me davant de les associacions, els sindicats, però sobretot davant de l’empresariat de Castelló, per explicar que tenim la ferma voluntat de canviar el model de relació entre l’ajuntament i els actors de la ciutat.
L’ajuntament no pot ser un calaix sense fondo que assumeix totes les propostes d’uns i altres. No hi haurà subvencions sense contraprestacions.
L’ajuntament ha de ser just amb les empreses amb les quals treballa, i això vol dir normes clares, contractes transparents, pagaments puntuals, i no demanar favors en forma de “fes-me este treball encara que no estiga al contracte que ja ho arreglarem al pròxim”.
I les empreses han de ser justes amb la ciutat i buscar l’excel·lència en els seus serveis.
Tenim el convenciment que podem eixir de l’actual situació, i eixir reforçats, sempre, que ho fem sobre un nou model de relació. Sempre que siga a partir de un nou contracte social. Si no canviem les normes, d’ací a 10 o 15 anys tornarem a patir una crisi idèntica. Si no hem aprés res, repetirem tots i cadascun del errors.
No ens ho podem permetre.
Ens necessitem mútuament.
L’administració necessita que les empreses guanyen diners per a crear ocupació, generar riquesa i pagar impostos.
L’administració necessita que les associacions continuen fent un treball de cohesió social. Necessitem una societat civil activa, i això no vol dir una societat civil subvencionada i clientelista.
I vostés, els uns i els altres, necessiten una administració pública àgil, amb una gestió transparent i justa, un ajuntament gestionat amb criteris d’eficàcia i eficiència com els que ens reclama el segle en el qual estem.
Esta és la nostra proposta de nou contracte social. I està oberta a les seues aportacions per millorar-la.
Tots els actors de la ciutat hem d’assumir responsabilitats, hem d’esforçar-nos i hem de col·laborar. Es tracta de Castelló.
Es tracta de millorar la qualitat de vida de la gent de Castelló.
ro”.
